Comprimits
d’3conomia d’3squerra
Resum
El
monopoli és un model de mercat en el que el venedor fixa el preu
disminuint l'oferta per aconseguir incrementar els preus i els seus
beneficis, provocant una disminució de l'eficiència i de l'equitat
en l'economia.
La
política econòmica d'esquerra proposa mesures per evitar els
efectes indesitjables dels monopolis.
L'ús
de models de mercat
Cada
mercat és únic però, per poder tenir una visió global , fem
servir models (monopoli, oligopoli, competència monopolística) en
els que es simplifica la realitat, però en els que es deixen els
trets fonamentals de cada tipus de mercat.
El
nombre d'empreses, que condiciona el seu nivell de poder de mercat, i
les característiques del producte, més o menys diferenciat, seran
els dos paràmetres que ajudaran a saber quin dels models és
aplicable a cada mercat.
Un
cop identificat el model més adient es pot entendre els seus
comportaments, malgrat que, per tenir un coneixement més profund
d'un mercat, caldria estudiar les seves característiques concretes.
Els
models, com a simplificació de la realitat, ajuden a entendre els
mercats reals però no es poden confondre mai amb la realitat.
Monopoli
En
aquest model de mercat hi ha una sola empresa venedora que té el
màxim poder de mercat.
En
el monopoli, els compradors no tenen la possibilitat de comprar
altres béns substitutius però el monopolista no podrà vendre la
quantitat que vulgui perquè els compradors estan limitats per la
renda que poden dedicar a comprar aquest bé. La demanda en el
monopoli, doncs, disminuirà al augmentar el preu però en menor
proporció (demanda inelàstica) que si en el mercat existissin béns
alternatius (béns substitutius).
El
monopolista no pot obligar a comprar el seu producte però si que pot
decidir el preu del mercat, a partir de la quantitat que decideixi
vendre. A un preu baix, molts compradors estarien disposats a
adquirir el producte, mentre que, si augmenta e preu, cada cop menys
compradors estaran disposats a adquirir-lo.
El
monopolista decidirà el preu que li permeti vendre la quantitat que
faci màxim
el benefici.
Contràriament
al que pot semblar, mai decidirà el preu més alt perquè amb pocs
compradors mai obtindria el benefici màxim. El preu que decidirà
tampoc serà mai el que fixaria un Mercat de Competència Perfecta
perquè no obtindria beneficis extraordinaris.
El
monopolista, doncs, reduirà la quantitat que ofereix per poder
vendre a un preu més alt i obtenir el màxim benefici.
Malgrat
que no entraré en detall, també existeix un model (monopsoni) en el
que hi ha un sol comprador i que també decideix el preu, determinant
la quantitat que compra. El seu comportament es basarà, doncs, en
reduir la quantitat per pagar un preu menor, introduint també
ineficiència (menor quantitat que la que hi hauria si es produís la
competència perfecta).
Monopoli
i eficiència
Un
mercat que complís les condicions ideals del Model
de Competència Perfecta seria eficient perquè la quantitat d'equilibri seria la
màxima, els consumidors podrien adquirir la màxima quantitat i els
venedors obtindrien els màxims beneficis ordinaris (sense poder de
mercat).
En
el cas del monopoli, en el que el venedor determina l'equilibri,
oferint menys quantitat, s'introdueix ineficiència perquè menys
compradors en poden disposar al no tenir suficient renda per comprar
la quantitat que els interessaria.
Amb
aquesta actuació menys persones poden gaudir del seu producte i, per
aquest motiu, disminueix l'eficiència.
Monopoli
i equitat
En
els monopolis el poder de mercat del venedor fa que obtingui uns
beneficis extraordinaris a costa dels compradors. Una part de la
renda dels consumidors, que no haurien de gastar, passa a mans de
l'empresa per l'increment de preu obtingut pel monopolista.
L'existència
del monopoli perjudica l'equitat perquè contribueix a que augmentin
les diferències de renda en la societat, perjudicant la justícia
social.
Objectiu
polític davant dels monopolis
L'existència
de monopolis en l'economia porta com a conseqüència la disminució
de l'eficiència i de la equitat. La política econòmica de dreta
(vegeu Ser
de dretes) té com a objectiu bàsic la millora de l'eficiència
mentre que l'objectiu prioritari de la política d'esquerra és
millorar l'equitat. (vegeu Però...
I què és l’esquerra ?)
Ara
bé, el fet de que ambdues polítiques econòmiques, dreta i
esquerra, mirin d'evitar l'existència de monopolis, no vol dir de
cap manera, que les mesures proposades siguin iguals.
La
dreta proposaria, per exemple, incrementar el nivell de competència
per eliminar el monopoli i fomentaria la introducció de noves
empreses en el mercat (com ja ha fet en els sectors telefònic,
elèctric, gasolines... a Espanya). Però difícilment estaria
d'acord amb la nacionalització de l'empresa monopolista ni amb
l'establiment de preus màxims perquè els seus valors no estan per
incrementar el control del sector públic en l'economia.
La
política microeconòmica d'esquerra
Per
incrementar la equitat i reduir la ineficiència del monopoli,
l'esquerra té a les seves mans la intervenció del sector públic
amb aquestes mesures:
*
Nacionalitzar al monopolista per evitar el seu comportament en busca
del màxim benefici i fent que la seva actuació busqui una millora
de l'equitat i l'eficiència.
*
Regular el mercat posant, per exemple, uns preus màxims que no
deixin les mans lliures al monopolista per reduir la oferta i cobrar
uns preus molt elevats. En aquest cas seguiria existint el monopoli i
estaria en mans privades però el sector public limitaria les seves
decisions.
*
Obligar a que deixi d'existir e monopoli fent entrar noves empreses
perquè s'incrementi la competència i redueixi els preus i la
ineficiència i s'incrementi l'equitat. Aquesta mesura únicament la
pot fer el sector públic i en contra dels interessos del monopolista
que, si no hi hagués una intervenció governamental, mai permetria
l'entrada de noves empreses en el monopoli, protegit per barreres
d'entrada (grans inversions necessàries, patents, economies
d'escala...).
Amb
aquestes mesures, però, malgrat que milloraria el comportament dels
mercats, mai arribaran a ser mercats amb la màxima eficiència ni
equitat, que sols es produiria amb la màxima competència.
