Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diferències renda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diferències renda. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 d’agost del 2014

Una economia d’esquerres és possible !

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Text resum:

La dreta, malgrat ser la ideologia dominant, no sap sortir de les crisis. La dependència dels mercats, pel fort endeutament, ha provocat que l’esquerra hagi fet servir els mateixos instruments que la dreta. Però ara, a partir de la reacció popular, sembla que es pot trencar aquest pensament únic: una economia d’esquerres ja és possible.


Text:

L'economia no sempre es de dretes

A vegades, hi pot haver la percepció que la política econòmica és bàsicament de dretes, liberal,  però això no és veritat. Hi ha uns instruments que sí, que es fan servir des de la perspectiva de la dreta però que, també es poden fer servir per l’esquerra per aconseguir el seu objectiu: més equitat (objectiu que es concretava a la meva entrada Però... I què és l’esquerra ?). 

La dreta no sap sortir de la crisi

Podria semblar que la dreta és la que realment sap sortir de les crisis. De fet, la ideologia dominant, el liberalisme, ha introduït a tot arreu conceptes com les privatitzacions, reforma laboral, retallades... que formen part de propostes que NO han funcionat.

La política econòmica de la dreta es limita, únicament, a deixar que la crisi segueixi el seu curs i a esperar que, quan es toqui fons, sigui la mateixa economia, la que comenci a créixer. No fan res, esperen tranquil·lament el rebot, quan la situació ja no pugui empitjorar més. No fa pas gaire que vaig sentir al President del Govern, Sr. Rajoy, confessar en públic que feia molt de temps que ESPERAVA que l'economia millorés. Tampoc en saben !

L’esquerra no ha donat solucions

Últimament, quan ha governat l’esquerra, s’ha trobat que l’economia ha dirigit la política. Això és una conseqüència inevitable quan no es respecten les lleis econòmiques (vegeu  l’entrada La política dirige la economía o es la economía la que...). En el nostre cas, un excés d’endeutament ha provocat la dependència dels mercats de capitals, que han imposat les retallades de l’Estat del Benestar, a l'esquerra i a la dreta.

Han estat els mercats els que no han permès, doncs, que l’esquerra apliqués les seves polítiques tradicionals, en les que augmentava la despesa pública per compensar la manca de consum i de inversió privada, i s’ha vist obligada a fer unes polítiques similars a les que ha hagut d'aplicar la dreta, originant la sensació  de pensament únic.

Ara cal, doncs, replantejar noves polítiques i refer les tradicionals, veure quines decisions econòmiques (a curt termini) permetran una gestió econòmica  sostenible des de l’esquerra, que permeti arreglar els desequilibris, per poder, més endavant, amb solvència econòmica, començar un procés de transformació econòmica de la societat.


Política d’esquerres (un exemple macroeconòmic)

Els impostos es poden cobrar a tothom, sense diferenciar el nivell de renda dels contribuents (com passa al IVA, per exemple) o, també, es poden cobrar a les persones en funció de la seva renda (com passa al IRPF).

Basar la recaptació en impostos indirectes (IVA) no fa augmentar l'equitat mentre que aplicar impostos directes (IRPF) té un efecte de redistribució. La renda passa dels més rics, que contribueixen més, cap els que tenen menys renda que, aportant menys, reben els mateixos serveis.

Tenim, doncs, que una mateixa mesura, els impostos, depèn de com s'apliqui, podrà millorar, o no, l'equitat a la societat.

Política d’esquerres (un exemple microeconòmic)

Quan en els mercats no hi ha competència (monopolis...), els preus són elevats i s’originen beneficis extraordinaris a costa de l’empobriment dels consumidors. Augmenten les diferències de renta i es perd equitat a la societat.

Una mesura típica del ADN de la dreta, en la seva recerca de més eficiència – sense redistribució -  (vegeu l’entrada I la dreta quin és el seu pensament?), és la de millorar la competència dels mercats.

Sovint, però, aquesta mesura no l’apliquen plenament per a no perjudicar les empreses. Doncs, la mateixa mesura, aplicada realment, podria ser implementada, des de l’esquerra, y s’aconseguiria disminuir les diferències de renda  i millorar l’equitat a la societat. Restringir el poder de mercat de les empreses, doncs, redistribuiria renda cap als consumidors.


Una economia d’esquerres és possible

Creieu-me.  A part d’aquests dos exemples, es pot formular una política macroeconómica purament d’esquerres.

També hi ha un camp molt important per desenvolupar, des de l’esquerra, en de les polítiques microeconómiques; malgrat que, pel seu origen neoclàssic, han semblat ser exclusives de la dreta.

I, amb aquest objectiu, en aquest bloc aniré analitzant diferents instruments de política, des de la perspectiva d’esquerra.

Un tast de futures entrades: el dèficit en els pressupostos no és una política d’esquerres, democràcia a l’empresa (cogestió / autogestió), el creixement econòmic no ha de ser objectiu de l’esquerra, les franquícies – una estandardització dels serveis que empobreix les nostres ciutats -, repartiment del treball, renda bàsica, ...

S’accepten més suggeriments...



diumenge, 17 d’agost del 2014

I la dreta, quin és el seu pensament ?

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Resum:
La dreta basa la seva ideologia en un model teòric ideal en el que la iniciativa privada i els mercats de competència perfecta aporten la màxima eficiència i més creixement a l'economia.  


Text:

Ser de dretes ...

Des de la meva perspectiva, una persona de dretes creu en l'individu, en la seva capacitat d'afrontar els reptes, i no veu (o no vol veure) la seva dependència de la resta de persones de la societat (algú altre ha de fer pa, imprimir diaris, netejar carrers...).

Aquest culte al valor de l’individu (individualisme) fa que sovint ni es plantegi la possibilitat que ell mateix emmalalteixi o tingui un accident, ni que mai necessiti de la solidaritat de la resta de la comunitat. Perquè la persona de dreta suposa que l’economia sempre funcionarà correctament, i ell, amb el seu esforç, no tindrà mai cap problema per a rebre els béns i els serveis necessaris per la seva subsistència.

Una persona de dretes creu que la intervenció de l'estat detreu recursos de la iniciativa privada, la priva de possibilitats de consum i de inversió i que, com a conseqüència, fa disminuir l'eficiència de l'economia, perquè frena el seu creixement.

Les diferències de renda, per a una persona de dretes, son acceptables perquè  son conseqüència de la creativitat, la iniciativa i l’esforç personal i que, rebre un nivell alt de renda implica que la societat valora molt el que s'hi aporta.

També es pensa des de la dreta que  controlar la llibertat d'empresa, amb consideracions del bé comú, disminueix l'eficiència de l'economia.

La eficiència econòmica

De la mateixa manera que em semblava que l'equitat era la idea bàsica de l'esquerra (mireu la meva entrada Però... I què és l’esquerra ? ), a la dreta sembla que tot giri al voltant de l'eficiència.

Des del seu punt de vista, una situació millora en eficiència quan augmenta el benestar de tots o alguns dels agents, sense perjudicar ningú. Si en un mercat, per exemple, augmenta la competència, els preus baixaran, i els consumidors es beneficiaran perquè podran comprar més i les empreses també en sortiran beneficiades d’aquest augment de producció. Tothom hi guanya, augmenta l'eficiència i l'economia creix més.

L'eficiència dels mercats 

Des de la dreta es creu que els mercats aporten competència i, com a conseqüència, aporten eficiència. Basen el seu model teòric, i la seva ideologia, en un ideal en que tots els mercats tenen la màxima competència  
(mercats de competència perfecta) i la màxima eficiència. Consideren que una bona política econòmica, doncs, és augmentar la competència dels mercats  per millorar l'eficiència.

No me'n puc estar de fer-vos notar que la tendència de les empreses és fugir de la competència per poder cobrar un preu més alt i obtenir més beneficis.  Per aquest motiu, a la realitat, ens trobem amb mercats ineficients, com els monopolis (un sol venedor) o els més habituals de competència monopolista (l'empresa vol actuar com un monopolista diferenciant el seu producte de la resta, amb la marca, disseny... per a no competir en preus).

La ideologia dominant: el liberalisme.

Des dels temps de Ronald Reagan i Margaret Thatcher el liberalisme ha esdevingut la ideologia dominant i conceptes com privatitzacions, flexibilitat dels mercats, iniciativa privada, disminucions d'impostos ... han predominat en governs liberals i, fins i tot, socialistes. Aquesta tendència, avui en dia, ens està portant a la disminució de l'Estat del Benestar.

Per acabar, us vull fer notar una altra contradicció: les mateixes crisis de l'economia capitalista, basada en el liberalisme, son les que han contribuït a que sigui el liberalisme la ideologia dominant.