Comprimits
d’3conomia d’3squerra
Text
resum
Les
decisions econòmiques d'esquerres no son sempre absolutament
contraries a les que prendria la dreta. No és tan senzill. Abans de
decidir, s'haurà d'analitzar
mesura a mesura i comprovar si realment augmenta l'equitat
i/o l'eficiència i
en quina proporció.
Text
Els
objectius no són contraris
La
dreta
La dreta
té com a objectiu l’eficiència,
vista des de la perspectiva d’anar millorant les situacions, sense
perjudicar ningú. És a dir, si l’empresa que ven hi guanya més i
el comprador, també, es millora la eficiència perquè tothom hi
guanya. Es la visió de l'eficiència des de la Teoria
del Benestar.
Aquesta
màxima eficiència es produeix, segons el seu model
teòric de Competència
Perfecta quan les empreses
no tenen gens de poder de
mercat i la seva
competència
en el mercat és màxima
(amb preus baixos i màxima producció)
L'esquerra
L’esquerra,
en canvi, busca la equitat,
procura que no hi hagi excessives diferencies de renda dins de la
societat i, per aconseguir-ho, contràriament a la dreta, no té
inconvenients en redistribuir.
També
sap que els mercats,
deixats actuar lliurement, tenen tendències a descontrolar-se, crear
bombolles i desestabilitzar l’economia i, per aquest motiu,
proposen regular-los, limitant les possibilitats de les empreses.
La
dreta no va contra la equitat
Ningú
pot dir que la dreta vulgui que els treballadors visquin malament, no
és el seu objectiu i estan encantats quan, degut al creixement
econòmic general
les
classes mitjanes i les populars aconsegueixen millorar el seu nivell
de renda.
Ells proposen crear
la màxima riquesa (amb
l'eficiència)
per poder-la repartir, posteriorment.
Les
dretes no accepten,
però, el concepte de redistribució,
és a dir, per a ells, si l’empresa hi guanyés una mica menys a
canvi de que els consumidors hi sortissin molt millor parats, això
no milloraria l'eficiència de l’economia, perquè no hi guanyaria
tothom.
Creuen
que les empreses creen riquesa
i que són els rics
els que les creen i que, si se'ls detreu recursos per
redistribuir-los, no
invertiran (prejudicifals).
Per aquest motiu en les seves polítiques busquen rebaixar
els seus costos (laborals...) i no
detreure'ls recursos per
redistribuir.
L'esquerra
no va contra l'eficiència
Mai,
des de l'esquerra, s'hauria de propugnar la ineficiència.
No té cap sentit, per exemple, consumir més recursos dels
necessaris per produir, ni produir el que ningú necessita.
L'esquerra
també vol una economia
eficient en el sentit de
no malmetre recursos.
Des de
l'esquerra s'ha de considerar que els
inversors no munten
empreses perquè tinguin
molts diners, sinó perquè esperen obtenir beneficis
(rendibilitat) i, com a conseqüència, pel fet que es produeixi una
redistribució no implica pas una reducció de la inversió
(prejudici fals).
A més que les oportunitats de negoci poden ser aprofitades per
qualsevol persona amb una bona
idea, i seran viables, més
que pels avantatges que se li doni, per la seva capacitat
de competir.
Ni
els objectius ni les polítiques no són contràries, són
combinables
Si no
busquen objectius contraris, en què es diferencien
?
L'equitat
i la eficiència
són dos objectius que persegueixen l'esquerra i la dreta, que no són
oposats, que són combinables,
però que semblen contraris perquè, ideològicament,
uns i altres, sempre plantegen prioritzar-ne
únicament un
dels dos aspectes.
L'esquerra
vol prioritzar l'equitat, proposa la redistribució
i la regulació dels
mercats (per evitar contaminació, bombolles...), el que fa que el
creixement no sigui màxim (es perd eficiència segons la dreta),
però que s'aconsegueixi amb menys
diferències (equitat) i
que sigui més estable
(elcapitalisme és inestable).
La dreta
vol prioritzar el seu concepte d'eficiència amb mercats
lliures, per aconseguir la
màxima producció i creixement però a costa de més diferències de
rendes (pèrdua de equitat), augment de la inestabilitat y freqüència
de les crisis (atur,...) provocades per les fortes oscil·lacions
econòmiques, amb la
destruccióde riquesa
i desaprofitament de capital humà.
Malgrat
que, dreta i esquerra prioritzen bàsicament objectius
diferents (eficiència / equitat), aquests no són contraris
i han de triar, també, una combinació
de les seves polítiques
(regulació/ llibertat i +/- redistribució) per a aconseguir els seus objectius.
