L’ esquerra: òrfena d’un ideal

Mentre existia la URSS -l’anomenat socialisme real-, l’esquerra revolucionària tenia una referència, segurament amb molts aspectes criticables, però era un sistema econòmic alternatiu amb els mitjans de producció propietat de l’estat. Per a la dreta era una alternativa, un perill per al seu sistema econòmic capitalista, basat en la propietat privada. També existia l’anomenat socialisme democràtic -socialdemocràcia- que, sense posar en qüestió el capitalisme, duia a terme polítiques que, mitjançant un major pes de l’estat en l’economia milloraven l’equitat a la societat.

Ara, després del triomf dels valors neoliberals, l’esquerra revolucionària no té cap referent, ni real ni teòric, i la socialdemocràcia aspira únicament a gestionar el capitalisme amb una cara més amable que la dreta.

L’esquerra transformadora basa el seu discurs en la crítica d’aspectes concrets del sistema (pobresa , desnonaments, augment de les diferències de renda…), aportant solucions a problemes concrets, però sense tenir un model, un ideal a llarg termini que serveixi de referència a militants, simpatitzants i societat en general. Si existeix algun ideal que s’adapti a la realitat actual i que sigui capaç d’aglutinar la majoria de persones, no el conec.

Sense una ideologia, sense un ideal a llarg termini, compartit per molta gent, no es pot dissenyar cap full de ruta, ni poden ser creïbles les propostes d’esquerra per a la ciutadania.

L'economia d'esquerra és diferent però no és contrària a la de la dreta

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Text resum

Les decisions econòmiques d'esquerres no son sempre absolutament contraries a les que prendria la dreta. No és tan senzill. Abans de decidir, s'haurà d'analitzar mesura a mesura i comprovar si realment augmenta l'equitat i/o l'eficiència i en quina proporció.

Text

Els objectius no són contraris

La dreta

La dreta té com a objectiu l’eficiència, vista des de la perspectiva d’anar millorant les situacions, sense perjudicar ningú. És a dir, si l’empresa que ven hi guanya més i el comprador, també, es millora la eficiència perquè tothom hi guanya. Es la visió de l'eficiència des de la Teoria del Benestar.

Aquesta màxima eficiència es produeix, segons el seu model teòric de Competència Perfecta quan les empreses no tenen gens de poder de mercat i la seva competència en el mercat és màxima (amb preus baixos i màxima producció)

L'esquerra

L’esquerra, en canvi, busca la equitat, procura que no hi hagi excessives diferencies de renda dins de la societat i, per aconseguir-ho, contràriament a la dreta, no té inconvenients en redistribuir.

També sap que els mercats, deixats actuar lliurement, tenen tendències a descontrolar-se, crear bombolles i desestabilitzar l’economia i, per aquest motiu, proposen regular-los, limitant les possibilitats de les empreses.

La dreta no va contra la equitat

Ningú pot dir que la dreta vulgui que els treballadors visquin malament, no és el seu objectiu i estan encantats quan, degut al creixement econòmic general

les classes mitjanes i les populars aconsegueixen millorar el seu nivell de renda. Ells proposen crear la màxima riquesa (amb l'eficiència) per poder-la repartir, posteriorment.

Les dretes no accepten, però, el concepte de redistribució, és a dir, per a ells, si l’empresa hi guanyés una mica menys a canvi de que els consumidors hi sortissin molt millor parats, això no milloraria l'eficiència de l’economia, perquè no hi guanyaria tothom.

Creuen que les empreses creen riquesa i que són els rics els que les creen i que, si se'ls detreu recursos per redistribuir-los, no invertiran (prejudicifals). Per aquest motiu en les seves polítiques busquen rebaixar els seus costos (laborals...) i no detreure'ls recursos per redistribuir.

L'esquerra no va contra l'eficiència

Mai, des de l'esquerra, s'hauria de propugnar la ineficiència. No té cap sentit, per exemple, consumir més recursos dels necessaris per produir, ni produir el que ningú necessita. L'esquerra també vol una economia eficient en el sentit de no malmetre recursos.

Des de l'esquerra s'ha de considerar que els inversors no munten empreses perquè tinguin molts diners, sinó perquè esperen obtenir beneficis (rendibilitat) i, com a conseqüència, pel fet que es produeixi una redistribució no implica pas una reducció de la inversió (prejudici fals). A més que les oportunitats de negoci poden ser aprofitades per qualsevol persona amb una bona idea, i seran viables, més que pels avantatges que se li doni, per la seva capacitat de competir.

Ni els objectius ni les polítiques no són contràries, són combinables

Si no busquen objectius contraris, en què es diferencien ?

L'equitat i la eficiència són dos objectius que persegueixen l'esquerra i la dreta, que no són oposats, que són combinables, però que semblen contraris perquè, ideològicament, uns i altres, sempre plantegen prioritzar-ne únicament un dels dos aspectes.

L'esquerra vol prioritzar l'equitat, proposa la redistribució i la regulació dels mercats (per evitar contaminació, bombolles...), el que fa que el creixement no sigui màxim (es perd eficiència segons la dreta), però que s'aconsegueixi amb menys diferències (equitat) i que sigui més estable (elcapitalisme és inestable).

La dreta vol prioritzar el seu concepte d'eficiència amb mercats lliures, per aconseguir la màxima producció i creixement però a costa de més diferències de rendes (pèrdua de equitat), augment de la inestabilitat y freqüència de les crisis (atur,...) provocades per les fortes oscil·lacions econòmiques, amb la destruccióde riquesa i desaprofitament de capital humà.

Malgrat que, dreta i esquerra prioritzen bàsicament objectius diferents (eficiència / equitat), aquests no són contraris i han de triar, també, una combinació de les seves polítiques (regulació/ llibertat i +/- redistribució) per a aconseguir els seus objectius.

Una economia d’esquerres és possible !

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Text resum:

La dreta, malgrat ser la ideologia dominant, no sap sortir de les crisis. La dependència dels mercats, pel fort endeutament, ha provocat que l’esquerra hagi fet servir els mateixos instruments que la dreta. Però ara, a partir de la reacció popular, sembla que es pot trencar aquest pensament únic: una economia d’esquerres ja és possible.

Text:

L'economia no sempre es de dretes

A vegades, hi pot haver la percepció que la política econòmica és bàsicament de dretes, liberal,  però això no és veritat. Hi ha uns instruments que sí, que es fan servir des de la perspectiva de la dreta però que, també es poden fer servir per l’esquerra per aconseguir el seu objectiu: més equitat (objectiu que es concretava a la meva entrada Però... I què és l’esquerra ?). 

La dreta no sap sortir de la crisi

Podria semblar que la dreta és la que realment sap sortir de les crisis. De fet, la ideologia dominant, el liberalisme, ha introduït a tot arreu conceptes com les privatitzacions, reforma laboral, retallades... que formen part de propostes que NO han funcionat.

La política econòmica de la dreta es limita, únicament, a deixar que la crisi segueixi el seu curs i a esperar que, quan es toqui fons, sigui la mateixa economia, la que comenci a créixer. No fan res, esperen tranquil·lament el rebot, quan la situació ja no pugui empitjorar més. No fa pas gaire que vaig sentir al President del Govern, Sr. Rajoy, confessar en públic que feia molt de temps que ESPERAVA que l'economia millorés. Tampoc en saben !

L’esquerra no ha donat solucions

Últimament, quan ha governat l’esquerra, s’ha trobat que l’economia ha dirigit la política. Això és una conseqüència inevitable quan no es respecten les lleis econòmiques (vegeu  l’entrada La política dirige la economía o es la economía la que...). En el nostre cas, un excés d’endeutament ha provocat la dependència dels mercats de capitals, que han imposat les retallades de l’Estat del Benestar, a l'esquerra i a la dreta.

Han estat els mercats els que no han permès, doncs, que l’esquerra apliqués les seves polítiques tradicionals, en les que augmentava la despesa pública per compensar la manca de consum i de inversió privada, i s’ha vist obligada a fer unes polítiques similars a les que ha hagut d'aplicar la dreta, originant la sensació  de pensament únic.

Ara cal, doncs, replantejar noves polítiques i refer les tradicionals, veure quines decisions econòmiques (a curt termini) permetran una gestió econòmica  sostenible des de l’esquerra, que permeti arreglar els desequilibris, per poder, més endavant, amb solvència econòmica, començar un procés de transformació econòmica de la societat.

Política d’esquerres (un exemple macroeconòmic)

Els impostos es poden cobrar a tothom, sense diferenciar el nivell de renda dels contribuents (com passa al IVA, per exemple) o, també, es poden cobrar a les persones en funció de la seva renda (com passa al IRPF).

Basar la recaptació en impostos indirectes (IVA) no fa augmentar l'equitat mentre que aplicar impostos directes (IRPF) té un efecte de redistribució. La renda passa dels més rics, que contribueixen més, cap els que tenen menys renda que, aportant menys, reben els mateixos serveis.

Tenim, doncs, que una mateixa mesura, els impostos, depèn de com s'apliqui, podrà millorar, o no, l'equitat a la societat.

Política d’esquerres (un exemple microeconòmic)

Quan en els mercats no hi ha competència (monopolis...), els preus són elevats i s’originen beneficis extraordinaris a costa de l’empobriment dels consumidors. Augmenten les diferències de renta i es perd equitat a la societat.

Una mesura típica del ADN de la dreta, en la seva recerca de més eficiència – sense redistribució -  (vegeu l’entrada I la dreta quin és el seu pensament?), és la de millorar la competència dels mercats.

Sovint, però, aquesta mesura no l’apliquen plenament per a no perjudicar les empreses. Doncs, la mateixa mesura, aplicada realment, podria ser implementada, des de l’esquerra, y s’aconseguiria disminuir les diferències de renda  i millorar l’equitat a la societat. Restringir el poder de mercat de les empreses, doncs, redistribuiria renda cap als consumidors.

Una economia d’esquerres és possible

Creieu-me.  A part d’aquests dos exemples, es pot formular una política macroeconómica purament d’esquerres.

També hi ha un camp molt important per desenvolupar, des de l’esquerra, en de les polítiques microeconómiques; malgrat que, pel seu origen neoclàssic, han semblat ser exclusives de la dreta.

I, amb aquest objectiu, en aquest bloc aniré analitzant diferents instruments de política, des de la perspectiva d’esquerra.

Un tast de futures entrades: el dèficit en els pressupostos no és una política d’esquerres, democràcia a l’empresa (cogestió / autogestió), el creixement econòmic no ha de ser objectiu de l’esquerra, les franquícies – una estandardització dels serveis que empobreix les nostres ciutats -, repartiment del treball, renda bàsica, ...

S’accepten més suggeriments...

Però... I què és l’esquerra ?

Comprimits d'3conomia

Resum:

La equitat, a nivell local i global, és la idea bàsica que pot moure l'esquerra a prendre la iniciativa i construir un nou model per gestionar, primer, el sistema des d'una perspectiva d'esquerra i, més endavant, plantejar canvis per tal de superar-lo. Un nou model que, respectant la llibertat individual, busqui l'equitat, sense deixar de banda l'eficiència econòmica.

Text:

Ser d'esquerra...

Estareu d’acord amb mi que, si vull analitzar l’3conomia des de la perspectiva de l’esquerra cal, primer de tot, que defineixi el concepte d’esquerra.

Des de la meva perspectiva, una persona és d’esquerra quan sap que necessita la resta de societat per viure, quan no està d’acord amb que el bé comú estigui supeditat als interessos privats i quan desitja viure en una societat amb equitat.

D'aquests tres raonaments, l'equitat és la idea bàsica. Defensar-la únicament  té sentit quan som conscients de necessitar els altres i, quan es té aquest pensament, és lògic proposar que, en cas de confrontació, els interessos de tots passin per davant dels individuals. 

Models tradicionals d'esquerra

En aquesta recerca d’una millor societat, les persones d’esquerra han triat diferents camins: socialistes utòpics, anarquistes, comunistes, socialistes... per canviar, sense aconseguir-ho, un sistema econòmic capitalista que consideraven poc just.

Els utòpics i anarquistes van provar experiències concretes que mai van poder generalitzar, els comunistes van aplicar models igualitaris, sacrificant la llibertat individual, però tampoc van reeixir econòmicament i els socialistes van mirar de gestionar el capitalisme, mirant de introduir equitat, però, en aquests moments, les seves propostes no formen part de la ideologia dominant.   

Els sistemes econòmics evolucionen

Malgrat que avui mateix sembli que el capitalisme és inamovible, que perdurarà per sempre, no patiu perquè, en el seu moment, també semblava que el feudalisme era inamovible (segles i segles !) però la millora en les comunicacions,... van fer superar aquest sistema.

Ara, també s’està produint canvis molt accelerats: estem en un món digital on l’economia i les comunicacions són globals... mentre que la situació actual no és sostenible: empreses multinacionals no controlades pels governs locals, alertes sanitàries globals, desigualtats de renda que genera immigracions massives, deteriorament mediambiental global,... Haurem de superar l’actual sistema, encara que només sigui perquè el planeta terra pugui sobreviure.

Més d'hora que tard (esperem que no sigui massa tard) serà inevitable una regulació global, un govern mundial, que passi per sobre dels interessos particulars dels països. I aquesta tendència, de ben segur, generarà moltes possibilitats de canvi en l'actual sistema econòmic.

Fixeu-vos que torna a sortir el concepte d'equitat, ara també entre els diferents  països, però no sols com a condició de justícia sinó, a més, com a condició necessària perquè el planeta sigui sostenible.

Un nou model

L’esquerra no pot continuar basant la seva acció en una postura agònica i defensiva davant d'una ideologia dominant, que va destruint sense contemplacions l'Estat de Benestar. Ha de prendre la iniciativa i plantejar un nou model per gestionar, primer, el sistema des d'una perspectiva d'esquerra i, més endavant, plantejar canvis per tal de superar-lo.

Un nou model que, respectant la llibertat individual, busqui l'equitat, sense deixar de banda l'eficiència econòmica.

Objectiu del bloc

De Xauxa...

En el meu bloc salutipessetes.blogspot.com.es, he estat reflexionant sobre l'economia, de com es podria organitzar una economia sana, justa, eficient... des de la “meva” perspectiva d'esquerra.

Per sentir-me lliure de condicionants, he situat aquesta economia en una illa deserta (Xauxa) i he suposat que eren uns nàufrags els que prenien decisions, sense que cap d'ells fos condicionat per una situació de partença de privilegi.

N'estic content dels principis que, des de la meva visió, he anat enumerant per aconseguir una economia sana però reconec que he fet trampa perquè mai no ens trobarem en aquestes condicions idíl·liques; l'economia fa temps que funciona, hi han molts interessos creats,... i, des de l'esquerra no es pot pretendre un canvi total i radical a curt termini. L'economia que vivim (i patim) no es pot parar perquè, com quan es va en bicicleta, una parada implicaria una caiguda.

... a la realitat possible

Hem d'aprendre a gestionar l'economia a curt termini des d'una perspectiva d'esquerra, adaptant les actuals eines, desfent prejudicis -creats des de la dreta i de l'esquerra-, canviant valors,... és a dir, hem de construir, des de l'economia actua, una nova economia realment transformadora.

Son temps engrescadors, estem superant el pensament econòmic únic... però sento molts, masses, arguments econòmics simplistes, fàcils – massa fàcils – que xocaran  amb la realitat.

Hem d'adequar les perspectives a la realitat possible per evitar desenganys... Per contribuir a aquest objectiu engego aquest bloc que espero que em serveixi per pensar i per anar construint la meva visió de l'economia d'esquerra.

... des de la esquerra

Amb el nom d'aquest nou bloc, 3conomia, he volgut simbolitzar el canvi d'orientació de la lletra E, que en la paraula Economia mira cap a la dreta, girant-la, des d'una perspectiva d'esquerra pel número 3 (que a 3conomia mira a l'esquerra). 

Aniré escrivint sempre amb voluntat de divulgació i amb la intenció de contribuir al debat.

Si voleu, hi sou tots convidats.

Víctor Prat