Visca la globalització !

La comarca és la extensió de territori que permetia als pagesos anar a vende a mercat. Anant a peu o amb carro no es podia arribar més enllà. Les compres i vendes es limitaven a aquest espai perquè, amb aquests mitjans de transport, no es podien fer majors desplaçaments.

En l’actualitat, els mitjans de transport permeten que les mercaderies arribin amb facilitat arreu del món i que la informació es mogui de forma instantània per tot el planeta. Això fa que les mercaderies es transportin a qualsevol lloc, que els turistes vagin a tot arreu i que els capitals circulin instantàniament d’una punta a l’altra del globus.

De res servirà que dirigents com Trump, amb tot el seu poder, vulguin protegir els productes del seu país ni que, des de l’esquerra, es facin manifestacions contra la globalització: la globalització és inevitable.

Anar contra la globalització és com anar contra la força de la gravetat: inútil, de la mateixa manera que ho van ser els esforços dels luddites, cremant maquinària per evitar la industrialització.

La globalització és inevitable. Doncs, visca la globalització !

Hem de lluitar, però, contra els efectes negatius d’aquesta globalització que està permeten un capitalisme salvatge i hem d'aprofitar els avantatges que la globalització ens pot portar .

El capital s’està servint de la globalització per a obtenir més beneficis, aprofitant les diferents legislacions fiscal dels països, traslladant les seus socials i les vendes als països amb menys impostos, aprofitant els països amb la mà d’obra més barata per a produir i vendre en països amb major poder adquisitiu.

Aquests comportaments salvatges, sense cap control, són compatibles amb les legislacions de cada un dels països en els que intervenen. És a dir que, malgrat siguin uns comportaments perjudicials per al bé comú, estan dins de la legalitat.

Per evitar que s’obtinguin més beneficis en perjudici del bé comú, caldria una regulació internacional, unes lleis internacionals que controlessin les transaccions internacionals. Pot semblar impossible ara plantejar un govern mundial però la tendència sempre ha estat que l’àmbit de la regulació ha seguit l’àmbit geogràfic de les transaccions: ciutats, comarques, estats, ... i ara el món. Es tardarà més o menys però cada cop hi haurà d'haver més regulacions internacionals perquè, entre altres raons, ens juguem el planeta.

De res serveix competir a nivell de països, atiar el nacionalisme... Cal que, aprofitant la facilitat de les comunicacions actuals, es torni a parlar d’internacionalisme, cal que es busquin solucions globals que permetin legislar en temes crucials com l’evasió fiscal, normatives mediambientals... problemes que ja no són dels estats sinó que són globals.

Això, que sembla tant difícil que es dugui a terme, és molt fàcil d’entendre si es veu la terra amb una mirada d’astronauta (no la del ministre). Amb aquesta perspectiva es veu que la terra és una nau única en la que tots plegats viatgem i en la que hem de col·laborar per conviure i no es pot entendre que, per aconseguir beneficis particulars, ens perjudiquin a tots.