Comprimits d’3conomia d’3squerra
Resum
El Model de Competència Perfecta parteix d'uns requisits que, si es
complissin en els mercats reals, originarien una economia eficient. Aquest
argument, que justifica el pensament econòmic liberal i les seves propostes de
política econòmica, falla en la seva base: els mercats de competència perfecta
no existeixen.
Text
Descripció del mercat de competència perfecta
Un mercat ha de complir una colla de requisits per poder-se considerar
de competència perfecta.
Hi ha d'haver molts venedors i molts compradors que han
de ser suficientment petits per a no poder afectar el preu de mercat amb
les seves decisions. És a dir, cap membre del mercat pot tenir poder de
mercat, han de comprar / vendre sempre al preu que determini el mercat (preu
acceptants)
El producte del mercat de competència perfecta ha de ser homogeni;
tots els venedors han d'oferir el mateix producte, sense cap diferenciació
de qualitat, de marca, de disseny,
...
Els venedors i els compradors coneixen les
quantitats i els preus que estan disposats a comprar / vendre dins del mercat.
Han de tenir informació perfecta.
No hi ha d'haver cap barrera d'entrada
al mercat i, com a conseqüència, les empreses podran entrar al mercat
lliurement, atretes pels beneficis del mercat, o sortir-ne, en cas que trobin
altres mercats amb més beneficis.
Equilibri en el mercat de competència perfecta
En un mercat, on ni compradors ni venedors
tinguin poder de mercat, el preu el determinarà la suma de les forces del
mercat, l'oferta dels venedors i la
demanda dels compradors.
En un mercat en el que hi hagi informació
perfecta, cap comprador estarà disposat a pagar més del compte a un venedor,
si pot obtenir el mateix producte (són productes homogenis) a un preu més baix.
Això implica que sempre hi haurà un preu únic d'equilibri en el mercat
per a tots els venedors i compradors.
En cas que el preu mercat fos superior al preu d'equilibri, l'oferta
seria major que la demanda i el preu tendiria a baixar, perquè els venedors
tindrien estocs per vendre. Aquest preu de mercat tendiria a baixar fins
arribar al d'equilibri perquè, si el preu baixés per sota del pre d'equilibri,
la demanda superaria l'oferta i la tendència dels venedors, davant l'excés de
demanda, seria pujar els preus; els preus pujarien fins arribar al preu
d'equilibri.
El mecanisme de preus descrit faria que el
mercat de competència perfecta s'equilibrés determinant un preu i una quantitat
d'equilibri que satisfaria a compradors i venedors.
Un sistema econòmic basat en mercats de competència perfecta
Si tota l'economia estigués formada per
mercats de competència perfecta, tota l'economia tendiria a un equilibri.
Al no existir barreres d'entrada, les
empreses podrien canviar fàcilment de mercat, buscant els sectors on hi
haguessin més beneficis (beneficis extraordinaris). D'aquesta manera, les
empreses sortirien de mercats amb pocs beneficis, en ells baixaria l'oferta i
els preus pujarien i els beneficis tendirien a créixer; contràriament, les
empreses tendirien a entrar en mercats amb beneficis alts,en ells l'oferta
creixeria i faria baixar els preus, la qual cosa reduiria els beneficis.
Tota l'economia, doncs, a partir del
mecanisme descrit, tendiria a l'equilibri amb el mateix nivell de beneficis en
tots els mercats (beneficis ordinaris).
Màxima competència i eficiència
En una economia formada per mercats de
competència perfecta cadascun dels venedors (sense poder de mercat) no tendrien
la possibilitat de reduir la quantitat d'oferta per cobrar preus superiors,
perjudicant als compradors. Cadascun dels compradors tampoc tindrien poder per
afectar el mercat, disminuint la demanda per baixar els preus, perjudicant els
venedors.
Els preus d'equilibri dels mercats de tota
l'economia propiciarien, doncs, que les empreses venguessin el màxim possible i
que els consumidors puguin comprar també el màxim, aconseguint les empreses el
màxim benefici i els consumidors la màxima quantitat consumida (màxima
satisfacció).
L'equilibri descrit coincideix amb la
màxima eficiència, situació òptima que no es pot millorar, sense perjudicar
ningú.
Per aconseguir incrementar els beneficis
de les empreses, per exemple, els preus
haurien de créixer i els consumidors es veurien perjudicats veient-se obligats
a baixar el seu consum. Per altra banda, per aconseguir una millora per als
compradors, els venedors haurien de baixar els preus i en sortirien
perjudicats.
Seguint aquesta lògica, una economia amb
la màxima competència (competència perfecta), arribarà a un equilibri amb la
màxima eficiència. Una situació òptima que no es pot millorar sense perjudicar
ningú (òptim de Pareto)
Justificació ideològica del liberalisme
El liberalisme econòmic, i el sistema
capitalista, es basen en el Model de Competència Perfecta per justificar les
seves decisions econòmiques. La seva ideologia es fonamenta en la idea que els
mercats són eficients si se'ls deixa actuar lliurement, i que, si ningú hi
interfereix, els mercats són capaços
d'aconseguir la màxima eficiència.
Amb aquest punt de partença no és
d'estranyar que propugnin la no intervenció de l'Estat en l'economia, la
privatització d'empreses ... i que creguin que el mateix egoisme que busca
obtenir beneficis privats, repercuteix en un benefici social, al millorar
l'eficiència de l'economia (mireu Individualismo
y economía).
Una visió d'esquerra
Malgrat que aquests
raonaments poden semblar coherents fallen en la base, en el seu
origen: el Model de Competència Perfecta, que sustenta aquesta ideologia,
senzillament no existeix, perquè cap mercat real compleix els seus requisits.
En aquesta entrada he
descrit el Model de Competència Perfecta que em servirà de base, en properes entrades, per rebatre la
seva existència i, també, el conjunt d'afirmacions que sustenta, que són
acceptades sense cap anàlisi i que han esdevingut PREJUDICIS que hem de
desaprendre per poder construir una 3conomia d'3squerra i fugir del pensament
únic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada