L'economia d'esquerra és diferent però no és contrària a la de la dreta

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Text resum

Les decisions econòmiques d'esquerres no son sempre absolutament contraries a les que prendria la dreta. No és tan senzill. Abans de decidir, s'haurà d'analitzar mesura a mesura i comprovar si realment augmenta l'equitat i/o l'eficiència i en quina proporció.

Text

Els objectius no són contraris

La dreta

La dreta té com a objectiu l’eficiència, vista des de la perspectiva d’anar millorant les situacions, sense perjudicar ningú. És a dir, si l’empresa que ven hi guanya més i el comprador, també, es millora la eficiència perquè tothom hi guanya. Es la visió de l'eficiència des de la Teoria del Benestar.

Aquesta màxima eficiència es produeix, segons el seu model teòric de Competència Perfecta quan les empreses no tenen gens de poder de mercat i la seva competència en el mercat és màxima (amb preus baixos i màxima producció)

L'esquerra

L’esquerra, en canvi, busca la equitat, procura que no hi hagi excessives diferencies de renda dins de la societat i, per aconseguir-ho, contràriament a la dreta, no té inconvenients en redistribuir.

També sap que els mercats, deixats actuar lliurement, tenen tendències a descontrolar-se, crear bombolles i desestabilitzar l’economia i, per aquest motiu, proposen regular-los, limitant les possibilitats de les empreses.

La dreta no va contra la equitat

Ningú pot dir que la dreta vulgui que els treballadors visquin malament, no és el seu objectiu i estan encantats quan, degut al creixement econòmic general

les classes mitjanes i les populars aconsegueixen millorar el seu nivell de renda. Ells proposen crear la màxima riquesa (amb l'eficiència) per poder-la repartir, posteriorment.

Les dretes no accepten, però, el concepte de redistribució, és a dir, per a ells, si l’empresa hi guanyés una mica menys a canvi de que els consumidors hi sortissin molt millor parats, això no milloraria l'eficiència de l’economia, perquè no hi guanyaria tothom.

Creuen que les empreses creen riquesa i que són els rics els que les creen i que, si se'ls detreu recursos per redistribuir-los, no invertiran (prejudicifals). Per aquest motiu en les seves polítiques busquen rebaixar els seus costos (laborals...) i no detreure'ls recursos per redistribuir.

L'esquerra no va contra l'eficiència

Mai, des de l'esquerra, s'hauria de propugnar la ineficiència. No té cap sentit, per exemple, consumir més recursos dels necessaris per produir, ni produir el que ningú necessita. L'esquerra també vol una economia eficient en el sentit de no malmetre recursos.

Des de l'esquerra s'ha de considerar que els inversors no munten empreses perquè tinguin molts diners, sinó perquè esperen obtenir beneficis (rendibilitat) i, com a conseqüència, pel fet que es produeixi una redistribució no implica pas una reducció de la inversió (prejudici fals). A més que les oportunitats de negoci poden ser aprofitades per qualsevol persona amb una bona idea, i seran viables, més que pels avantatges que se li doni, per la seva capacitat de competir.

Ni els objectius ni les polítiques no són contràries, són combinables

Si no busquen objectius contraris, en què es diferencien ?

L'equitat i la eficiència són dos objectius que persegueixen l'esquerra i la dreta, que no són oposats, que són combinables, però que semblen contraris perquè, ideològicament, uns i altres, sempre plantegen prioritzar-ne únicament un dels dos aspectes.

L'esquerra vol prioritzar l'equitat, proposa la redistribució i la regulació dels mercats (per evitar contaminació, bombolles...), el que fa que el creixement no sigui màxim (es perd eficiència segons la dreta), però que s'aconsegueixi amb menys diferències (equitat) i que sigui més estable (elcapitalisme és inestable).

La dreta vol prioritzar el seu concepte d'eficiència amb mercats lliures, per aconseguir la màxima producció i creixement però a costa de més diferències de rendes (pèrdua de equitat), augment de la inestabilitat y freqüència de les crisis (atur,...) provocades per les fortes oscil·lacions econòmiques, amb la destruccióde riquesa i desaprofitament de capital humà.

Malgrat que, dreta i esquerra prioritzen bàsicament objectius diferents (eficiència / equitat), aquests no són contraris i han de triar, també, una combinació de les seves polítiques (regulació/ llibertat i +/- redistribució) per a aconseguir els seus objectius.

Y la derecha ¿Cuál es su pensamiento?

Comprimidos de 3conomia de izqui3rda

Resumen:

La derecha basa su ideología en un modelo teórico ideal en el que la iniciativa privada y los mercados de competencia perfecta aportan la máxima eficiencia y el mayor crecimiento a la economía.  

Texto:

Ser de derechas...

Desde mi perspectiva, una persona de derechas cree en el individuo, en su capacidad de afrontar los retos, y no ve (o no quiere ver) su dependencia del resto de persones de la sociedad (alguien más tiene hacer pan, imprimir diarios, limpiar calles...).

Este culto al valor del individuo (individualismo) hace que a menudo ni se  plantee la posibilidad de que el mismo enferme o tenga un accidente,  ni que nunca necesite de la solidaridad del resto de la comunidad. Porqué la persona de derechas supone que la economía siempre funcionará correctamente, y él, con su esfuerzo, nunca tendrá ningún problema para recibir los bienes y los servicios necesarios para su subsistencia.

Una persona de derechas cree que la intervención del estado detrae recursos de la iniciativa privada, la priva de posibilidades de consumo y de inversión y que, como consecuencia, hace disminuir la eficiencia de la economía, porqué frena  su crecimiento.

Las diferencies de renta, para una persona de derechas, son aceptables porqué  son consecuencia de la creatividad, la iniciativa y el esfuerzo personal y que, recibir un nivel alto de renta implica que la sociedad valora en mucho el que se aporta.

También se piensa, desde la derecha, que  controlar la libertad de empresa, con consideraciones del bien común, hace disminuir la eficiencia de la economía.

La eficiencia económica

De la misma manera que me parecía que la equidad era la idea básica de la izquierda (mirad mi entrada Pero... Qué es la izquierda? ),en la derecha  parece que todo gire en torno de la eficiencia.

Desde su punto de vista, una situación mejora en eficiencia cuando aumenta el bienestar de todos o alguno de los agentes, sin perjudicar a nadie. Si en un mercado, por ejemplo, aumenta la competencia, los precios bajaran, y los consumidores se beneficiaran porqué podrán comprar más y las empresas también saldrán beneficiadas de este aumento de producción. Todos ganaran, aumenta la eficiencia y la economía crecerá más.

La eficiencia de los mercados

Desde la derecha se cree que los mercados aportan competencia y, como consecuencia, aportan eficiencia. Basan su modelo teórico, y su ideología, en un ideal en el que todos los mercados tienen la máxima competencia  

(mercado de competencia perfecta) y la máxima eficiencia. Consideran que una bona política económica, pues, es aumentar la competencia de los mercados para mejorar la eficiencia.

He de haceros notar que la tendencia de las empresas es intentar evitar la competencia para poder cobrar un precio más alto y obtener más beneficios.  Por este motivo, en la realidad, nos encontramos con mercados ineficientes, como los monopolios (un solo vendedor) o los más habituales de competencia monopolista (la empresa quiere actuar como un monopolista diferenciando  su producto del resto, con la marca, diseño... para no competir en precios).

La ideología dominante: el liberalismo.

Desde Ronald Reagan y Margaret Thatcher el liberalismo ha sido la ideología dominante  y conceptos como privatizaciones, flexibilidad de los mercados, iniciativa privada, disminución de impuestos... han predominado en gobiernos liberales e, incluso, socialistas. Esta tendencia, hoy en día, nos está  llevando a la disminución del Estado del Bienestar.

Per acabar, os quiero hacer notar otra contradicción: las mismas crisis de la economía capitalista, basada en el liberalismo, son las que han contribuido  a que sea el liberalismo la ideología dominante.