Una economia d’esquerres és possible !

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Text resum:

La dreta, malgrat ser la ideologia dominant, no sap sortir de les crisis. La dependència dels mercats, pel fort endeutament, ha provocat que l’esquerra hagi fet servir els mateixos instruments que la dreta. Però ara, a partir de la reacció popular, sembla que es pot trencar aquest pensament únic: una economia d’esquerres ja és possible.

Text:

L'economia no sempre es de dretes

A vegades, hi pot haver la percepció que la política econòmica és bàsicament de dretes, liberal,  però això no és veritat. Hi ha uns instruments que sí, que es fan servir des de la perspectiva de la dreta però que, també es poden fer servir per l’esquerra per aconseguir el seu objectiu: més equitat (objectiu que es concretava a la meva entrada Però... I què és l’esquerra ?). 

La dreta no sap sortir de la crisi

Podria semblar que la dreta és la que realment sap sortir de les crisis. De fet, la ideologia dominant, el liberalisme, ha introduït a tot arreu conceptes com les privatitzacions, reforma laboral, retallades... que formen part de propostes que NO han funcionat.

La política econòmica de la dreta es limita, únicament, a deixar que la crisi segueixi el seu curs i a esperar que, quan es toqui fons, sigui la mateixa economia, la que comenci a créixer. No fan res, esperen tranquil·lament el rebot, quan la situació ja no pugui empitjorar més. No fa pas gaire que vaig sentir al President del Govern, Sr. Rajoy, confessar en públic que feia molt de temps que ESPERAVA que l'economia millorés. Tampoc en saben !

L’esquerra no ha donat solucions

Últimament, quan ha governat l’esquerra, s’ha trobat que l’economia ha dirigit la política. Això és una conseqüència inevitable quan no es respecten les lleis econòmiques (vegeu  l’entrada La política dirige la economía o es la economía la que...). En el nostre cas, un excés d’endeutament ha provocat la dependència dels mercats de capitals, que han imposat les retallades de l’Estat del Benestar, a l'esquerra i a la dreta.

Han estat els mercats els que no han permès, doncs, que l’esquerra apliqués les seves polítiques tradicionals, en les que augmentava la despesa pública per compensar la manca de consum i de inversió privada, i s’ha vist obligada a fer unes polítiques similars a les que ha hagut d'aplicar la dreta, originant la sensació  de pensament únic.

Ara cal, doncs, replantejar noves polítiques i refer les tradicionals, veure quines decisions econòmiques (a curt termini) permetran una gestió econòmica  sostenible des de l’esquerra, que permeti arreglar els desequilibris, per poder, més endavant, amb solvència econòmica, començar un procés de transformació econòmica de la societat.

Política d’esquerres (un exemple macroeconòmic)

Els impostos es poden cobrar a tothom, sense diferenciar el nivell de renda dels contribuents (com passa al IVA, per exemple) o, també, es poden cobrar a les persones en funció de la seva renda (com passa al IRPF).

Basar la recaptació en impostos indirectes (IVA) no fa augmentar l'equitat mentre que aplicar impostos directes (IRPF) té un efecte de redistribució. La renda passa dels més rics, que contribueixen més, cap els que tenen menys renda que, aportant menys, reben els mateixos serveis.

Tenim, doncs, que una mateixa mesura, els impostos, depèn de com s'apliqui, podrà millorar, o no, l'equitat a la societat.

Política d’esquerres (un exemple microeconòmic)

Quan en els mercats no hi ha competència (monopolis...), els preus són elevats i s’originen beneficis extraordinaris a costa de l’empobriment dels consumidors. Augmenten les diferències de renta i es perd equitat a la societat.

Una mesura típica del ADN de la dreta, en la seva recerca de més eficiència – sense redistribució -  (vegeu l’entrada I la dreta quin és el seu pensament?), és la de millorar la competència dels mercats.

Sovint, però, aquesta mesura no l’apliquen plenament per a no perjudicar les empreses. Doncs, la mateixa mesura, aplicada realment, podria ser implementada, des de l’esquerra, y s’aconseguiria disminuir les diferències de renda  i millorar l’equitat a la societat. Restringir el poder de mercat de les empreses, doncs, redistribuiria renda cap als consumidors.

Una economia d’esquerres és possible

Creieu-me.  A part d’aquests dos exemples, es pot formular una política macroeconómica purament d’esquerres.

També hi ha un camp molt important per desenvolupar, des de l’esquerra, en de les polítiques microeconómiques; malgrat que, pel seu origen neoclàssic, han semblat ser exclusives de la dreta.

I, amb aquest objectiu, en aquest bloc aniré analitzant diferents instruments de política, des de la perspectiva d’esquerra.

Un tast de futures entrades: el dèficit en els pressupostos no és una política d’esquerres, democràcia a l’empresa (cogestió / autogestió), el creixement econòmic no ha de ser objectiu de l’esquerra, les franquícies – una estandardització dels serveis que empobreix les nostres ciutats -, repartiment del treball, renda bàsica, ...

S’accepten més suggeriments...

¡Una economía de izquierdas es posible!

Comprimidos de 3conomia de Izquierda

Texto resumen:

La derecha, a pesar de ser ideología dominante, no sabe salir de las crisis. La dependencia de los mercados, por el fuerte endeudamiento, ha provocado que la izquierda haya usado los mismos instrumentos que la derecha. Pero ahora, a partir de la reacción popular, parece que se pueda romper este pensamiento único: una economía de izquierdas ya es posible.

Texto:

La economía no siempre es de derechas

A veces, puede haber la percepción que la política económica es básicamente de derechas, liberal, pero esto no es verdad. Hay instrumentos que sí, que se usan desde la perspectiva de la derecha pero que, también se pueden usar por la izquierda para conseguir su objetivo: más equidad (objetivo que se concretaba en mi  entrada Pero... ¿Qué es la izquierda?).

La derecha no sabe salir de la crisis

Podría parecer que la derecha es la que realmente sabe salir de las crisis. De hecho, la ideología dominante, el liberalismo, ha introducido por todas partes conceptos como las privatizaciones, la reforma laboral, recortes…que forman parte de las propuestas que NO han funcionado.

                                            

La política económica de la derecha se limita, únicamente, a dejar que la crisis siga su curso y a esperar que, cuando se toque fondo, sea la misma economía, que por sí misma comience a crecer. No hacen nada concreto para superar la crisis, esperan tranquilamente el rebote, cuando la situación ya no pueda empeorar más. Hace poco oí al Presidente del Gobierno, Sr. Rajoy, confesar en público que hacía mucho tiempo que ESPERABA  que la economía mejorase. ¡Tampoco saben qué hacer!

La izquierda no ha dado soluciones

Últimamente, cuando ha gobernado la izquierda, se ha topado con que la economía ha dirigido la política. Esto ha sido una consecuencia inevitable de no respetar les leyes económicas (mirad la entrada La política dirige la economía o es la economía la que...). En nuestro caso, un exceso de endeudamiento ha provocado la dependencia de los mercados de capitales, que han impuesto los recortes del Estado del Bienestar, a la izquierda y a la derecha.

Han sido los mercados los que no han permitido, pues, que la izquierda aplicase sus políticas tradicionales, en les que aumentaba el gasto público para compensar la falta de consumo y de inversión privada, y se han visto obligados a hacer unas políticas similares a las que ha habido de aplicar la derecha, originando la sensación de pensamiento único.

Ahora es preciso, pues, replantearse nuevas políticas y volver a formular las tradicionales, ver qué decisiones económicas (a corto plazo) permitirán una gestión económica  sostenible desde la izquierda, que permita arreglar los desequilibrios, para poder, más adelante, con solvencia económica, comenzar un proceso de transformación económica de la sociedad.

Política de izquierdas (un ejemplo macroeconómico)

Los impuestos se pueden cobrar a todos, sin diferenciar el nivel de renta de los contribuyentes (como pasa en el IVA, por ejemplo) o, también, se pueden cobrar a les persones en función de su renta (como pasa en el IRPF).

Basar la recaudación en impuestos indirectos (IVA) no hace aumentar la equidad mientras que aplicar impuestos directos (IRPF) tiene un efecto de redistribución. La renta pasa de los más ricos, que contribuyen más, hacia los que tienen menos renta que, aportando menos, reciben los mismos servicios.

Tenemos, pues, que una misma medida, los impuestos, depende de cómo se aplique, podrá mejorar, o no, la equidad de la sociedad.

Política de izquierdas (un ejemplo microeconómico)

Cuando en los mercados no hay competencia (monopolios...), los precios son elevados y se originan beneficios extraordinarios a costa del empobrecimiento de los consumidores. Aumentan las diferencies de renta y se pierde equidad en la sociedad.

Una medida típica del ADN de la derecha, en su búsqueda de más eficiencia – sin redistribución - (mirad la entrada Y la derecha ¿Cuál es su pensamiento?)  es la de mejorar la competencia de los mercados.

 

A menudo esta medida no la aplican plenamente para  no perjudicar a las empresas. La misma medida, pues, aplicada realmente, podría ser implementada, des de la izquierda, y se conseguiría disminuir las diferencies de renta  y mejorar la equidad en la sociedad. Restringir el poder de mercado de las empresas, pues, redistribuiría renda hacia los consumidores.

Una economía de izquierdas es posible

Creedme.  Además de estos dos ejemplos, se puede formular una política macroeconómica  puramente de izquierdas.

También hay un campo muy  importante para desarrollar, desde la izquierda, en les políticas microeconómicas; a pesar de que, por su origen neoclásico, han parecido ser exclusivas de la derecha.

I, con este objetivo, en este bloc iré analizando diferentes instrumentos de política, des de la perspectiva de izquierdas.

Una cata de futuras entradas: el déficit en los presupuestos no es una política de izquierdas, democracia en la empresa (cogestión / autogestión), el crecimiento económico no ha de ser objetivo de la izquierda, las franquicias – una estandarización de los servicios que empobrece nuestras ciudades -, reparto del trabajo, renta básica, ...

Se aceptan más sugerencias…

I la dreta, quin és el seu pensament ?

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Resum:

La dreta basa la seva ideologia en un model teòric ideal en el que la iniciativa privada i els mercats de competència perfecta aporten la màxima eficiència i més creixement a l'economia.  

Text:

Ser de dretes ...

Des de la meva perspectiva, una persona de dretes creu en l'individu, en la seva capacitat d'afrontar els reptes, i no veu (o no vol veure) la seva dependència de la resta de persones de la societat (algú altre ha de fer pa, imprimir diaris, netejar carrers...).

Aquest culte al valor de l’individu (individualisme) fa que sovint ni es plantegi la possibilitat que ell mateix emmalalteixi o tingui un accident, ni que mai necessiti de la solidaritat de la resta de la comunitat. Perquè la persona de dreta suposa que l’economia sempre funcionarà correctament, i ell, amb el seu esforç, no tindrà mai cap problema per a rebre els béns i els serveis necessaris per la seva subsistència.

Una persona de dretes creu que la intervenció de l'estat detreu recursos de la iniciativa privada, la priva de possibilitats de consum i de inversió i que, com a conseqüència, fa disminuir l'eficiència de l'economia, perquè frena el seu creixement.

Les diferències de renda, per a una persona de dretes, son acceptables perquè  son conseqüència de la creativitat, la iniciativa i l’esforç personal i que, rebre un nivell alt de renda implica que la societat valora molt el que s'hi aporta.

També es pensa des de la dreta que  controlar la llibertat d'empresa, amb consideracions del bé comú, disminueix l'eficiència de l'economia.

La eficiència econòmica

De la mateixa manera que em semblava que l'equitat era la idea bàsica de l'esquerra (mireu la meva entrada Però... I què és l’esquerra ? ), a la dreta sembla que tot giri al voltant de l'eficiència.

Des del seu punt de vista, una situació millora en eficiència quan augmenta el benestar de tots o alguns dels agents, sense perjudicar ningú. Si en un mercat, per exemple, augmenta la competència, els preus baixaran, i els consumidors es beneficiaran perquè podran comprar més i les empreses també en sortiran beneficiades d’aquest augment de producció. Tothom hi guanya, augmenta l'eficiència i l'economia creix més.

L'eficiència dels mercats 

Des de la dreta es creu que els mercats aporten competència i, com a conseqüència, aporten eficiència. Basen el seu model teòric, i la seva ideologia, en un ideal en que tots els mercats tenen la màxima competència  

(mercats de competència perfecta) i la màxima eficiència. Consideren que una bona política econòmica, doncs, és augmentar la competència dels mercats  per millorar l'eficiència.

No me'n puc estar de fer-vos notar que la tendència de les empreses és fugir de la competència per poder cobrar un preu més alt i obtenir més beneficis.  Per aquest motiu, a la realitat, ens trobem amb mercats ineficients, com els monopolis (un sol venedor) o els més habituals de competència monopolista (l'empresa vol actuar com un monopolista diferenciant el seu producte de la resta, amb la marca, disseny... per a no competir en preus).

La ideologia dominant: el liberalisme.

Des dels temps de Ronald Reagan i Margaret Thatcher el liberalisme ha esdevingut la ideologia dominant i conceptes com privatitzacions, flexibilitat dels mercats, iniciativa privada, disminucions d'impostos ... han predominat en governs liberals i, fins i tot, socialistes. Aquesta tendència, avui en dia, ens està portant a la disminució de l'Estat del Benestar.

Per acabar, us vull fer notar una altra contradicció: les mateixes crisis de l'economia capitalista, basada en el liberalisme, son les que han contribuït a que sigui el liberalisme la ideologia dominant.

Però... I què és l’esquerra ?

Comprimits d'3conomia

Resum:

La equitat, a nivell local i global, és la idea bàsica que pot moure l'esquerra a prendre la iniciativa i construir un nou model per gestionar, primer, el sistema des d'una perspectiva d'esquerra i, més endavant, plantejar canvis per tal de superar-lo. Un nou model que, respectant la llibertat individual, busqui l'equitat, sense deixar de banda l'eficiència econòmica.

Text:

Ser d'esquerra...

Estareu d’acord amb mi que, si vull analitzar l’3conomia des de la perspectiva de l’esquerra cal, primer de tot, que defineixi el concepte d’esquerra.

Des de la meva perspectiva, una persona és d’esquerra quan sap que necessita la resta de societat per viure, quan no està d’acord amb que el bé comú estigui supeditat als interessos privats i quan desitja viure en una societat amb equitat.

D'aquests tres raonaments, l'equitat és la idea bàsica. Defensar-la únicament  té sentit quan som conscients de necessitar els altres i, quan es té aquest pensament, és lògic proposar que, en cas de confrontació, els interessos de tots passin per davant dels individuals. 

Models tradicionals d'esquerra

En aquesta recerca d’una millor societat, les persones d’esquerra han triat diferents camins: socialistes utòpics, anarquistes, comunistes, socialistes... per canviar, sense aconseguir-ho, un sistema econòmic capitalista que consideraven poc just.

Els utòpics i anarquistes van provar experiències concretes que mai van poder generalitzar, els comunistes van aplicar models igualitaris, sacrificant la llibertat individual, però tampoc van reeixir econòmicament i els socialistes van mirar de gestionar el capitalisme, mirant de introduir equitat, però, en aquests moments, les seves propostes no formen part de la ideologia dominant.   

Els sistemes econòmics evolucionen

Malgrat que avui mateix sembli que el capitalisme és inamovible, que perdurarà per sempre, no patiu perquè, en el seu moment, també semblava que el feudalisme era inamovible (segles i segles !) però la millora en les comunicacions,... van fer superar aquest sistema.

Ara, també s’està produint canvis molt accelerats: estem en un món digital on l’economia i les comunicacions són globals... mentre que la situació actual no és sostenible: empreses multinacionals no controlades pels governs locals, alertes sanitàries globals, desigualtats de renda que genera immigracions massives, deteriorament mediambiental global,... Haurem de superar l’actual sistema, encara que només sigui perquè el planeta terra pugui sobreviure.

Més d'hora que tard (esperem que no sigui massa tard) serà inevitable una regulació global, un govern mundial, que passi per sobre dels interessos particulars dels països. I aquesta tendència, de ben segur, generarà moltes possibilitats de canvi en l'actual sistema econòmic.

Fixeu-vos que torna a sortir el concepte d'equitat, ara també entre els diferents  països, però no sols com a condició de justícia sinó, a més, com a condició necessària perquè el planeta sigui sostenible.

Un nou model

L’esquerra no pot continuar basant la seva acció en una postura agònica i defensiva davant d'una ideologia dominant, que va destruint sense contemplacions l'Estat de Benestar. Ha de prendre la iniciativa i plantejar un nou model per gestionar, primer, el sistema des d'una perspectiva d'esquerra i, més endavant, plantejar canvis per tal de superar-lo.

Un nou model que, respectant la llibertat individual, busqui l'equitat, sense deixar de banda l'eficiència econòmica.

Objectiu del bloc

De Xauxa...

En el meu bloc salutipessetes.blogspot.com.es, he estat reflexionant sobre l'economia, de com es podria organitzar una economia sana, justa, eficient... des de la “meva” perspectiva d'esquerra.

Per sentir-me lliure de condicionants, he situat aquesta economia en una illa deserta (Xauxa) i he suposat que eren uns nàufrags els que prenien decisions, sense que cap d'ells fos condicionat per una situació de partença de privilegi.

N'estic content dels principis que, des de la meva visió, he anat enumerant per aconseguir una economia sana però reconec que he fet trampa perquè mai no ens trobarem en aquestes condicions idíl·liques; l'economia fa temps que funciona, hi han molts interessos creats,... i, des de l'esquerra no es pot pretendre un canvi total i radical a curt termini. L'economia que vivim (i patim) no es pot parar perquè, com quan es va en bicicleta, una parada implicaria una caiguda.

... a la realitat possible

Hem d'aprendre a gestionar l'economia a curt termini des d'una perspectiva d'esquerra, adaptant les actuals eines, desfent prejudicis -creats des de la dreta i de l'esquerra-, canviant valors,... és a dir, hem de construir, des de l'economia actua, una nova economia realment transformadora.

Son temps engrescadors, estem superant el pensament econòmic únic... però sento molts, masses, arguments econòmics simplistes, fàcils – massa fàcils – que xocaran  amb la realitat.

Hem d'adequar les perspectives a la realitat possible per evitar desenganys... Per contribuir a aquest objectiu engego aquest bloc que espero que em serveixi per pensar i per anar construint la meva visió de l'economia d'esquerra.

... des de la esquerra

Amb el nom d'aquest nou bloc, 3conomia, he volgut simbolitzar el canvi d'orientació de la lletra E, que en la paraula Economia mira cap a la dreta, girant-la, des d'una perspectiva d'esquerra pel número 3 (que a 3conomia mira a l'esquerra). 

Aniré escrivint sempre amb voluntat de divulgació i amb la intenció de contribuir al debat.

Si voleu, hi sou tots convidats.

Víctor Prat