El capitalisme és l'adolescència dels sistemes econòmic

Més en detall

El sistema capitalista no deixa indiferent a ningú. Uns el defensen com a la única forma d'organització econòmica capaç de crear riquesa, mentre que d'altres el consideren com a un sistema econòmic terriblement injust.
En aquesta entrada vull incidir en que el capitalisme és una etapa, necessària, però superable, com qualsevol obra humana. En aquesta entrada reprodueixo textualment una del meu bloc Salut i pessetes perquè la considero de gran interès en aquest sentit.

http://salutipessetes.blogspot.com.es/2012/06/el-capitalisme-es-ladolescencia-dels.html

Text

Cos humà i sistema econòmic

En aquest bloc parteixo de la idea que es pot comparar el cos humà amb el sistema econòmic. Aquesta comparació no únicament té un objectiu pedagògic sinó que també té una base real pel fet que ambdós, cos humà i economia, són sistemes.

Al llegir “La revolución del pensamiento integral” de Patrick Drouotti i, posterioment,  “Una teoria de todo” de Ken Wilber, he vist que en el model de Espiral Dinàmica - iniciat per Clare Graves i continuat per Don Beck i Christopher Cowan- també es pot desprendre un paral·lelisme entre l'evolució dels sistemes econòmics  i les etapes de desenvolupament del ésser humà.

Malgrat que el model d'espiral dinàmica, inclòs dins del pensament integral, vol explicar de forma integral l’evolució física, emocional, social i religiosa, en aquest escrit únicament em basaré en la part que em permet posar de manifest la relació entre el capitalisme i l'adolescència humana. 

El  model d'Espiral Dinàmica. Les etapes i els colors

En el model de l'espiral dinàmica s'explica l’evolució humana a partir de diferents nivells de desenvolupament, també anomenats memes, estadis, onades... cadascun dels quals s’associa a un color. A continuació descriuré breument les diferents etapes i la seva plasmació en l'evolució econòmica/social i en el desenvolupament individual dels humans.

Etapa beix. Es caracteritza per comportaments individualistes amb l'objectiu d'aconseguir la subsistència. A nivell social correspon a l'etapa inicial de l'espècie humana (grups familiars  en una  economia depredadora) i el seu paral·lelisme a nivell individual correspon amb el comportament dels nadons dedicats únicament a subsistir.

Etapa morada. Socialment, els comportaments individuals estan al servei del grup (tribus) que els permet sobreviure; respecten les tradicions per mantenir-se dins del grup i tenen una religiositat lligada a la natura (de la qual depenen). A nivell individual el morat correspon al comportament dels nens quan parlen amb arbres, ocells... i creuen en el Pare Nadal.

Etapa vermella. L’ individualisme ressorgeix, les elits dominants guerregen i aconsegueixen poder:  apareix l'esclavisme com a organització social. Aquests comportament també es veu en els nens quan han de lluitar per aconseguir un lloc preeminent en el grup d'amics.

Etapa blava

El grup i les seves normes tornen a passar per sobre de l'individu. Es respecte la tradició i la religió. Socialment estem en el feudalisme mentre que el paral·lelisme en el desenvolupament del nen correspon a l'etapa en què accepta les normes de pares, professors, metges...

Etapa taronja.

Es caracteritza per l'auge de la individualitat, per la valoració de la llibertat i pels comportaments egoistes. A nivell social correspon al capitalisme i té l'equivalència en l'etapa de l'adolescència.

El model consta d'etapes posteriors, associades als colors: verd, groc, turquesa i coral però en aquest escrit em centraré en el color taronja..

L'adolescència i el capitalisme

L'adolescència és una etapa de creixement i de inestabilitat emocional. El noi/a, busca reafirmar la seva individualitat, busca la seva independència i fuig de l'autoritat; és competitiu i té comportaments radicals i de risc. Quan pren decisions és egoista i no valora les repercussions a llarg termini.

Aquestes característiques de l'adolescència coincideixen plenament amb els valors i les actuacions del sistema capitalista:

Individualitat i egoisme. El sistema propugna la propietat privada i les persones busquen el seu benefici particular.

Fugida del poder. El sistema propugna que la intervenció de l'estat sigui mínima .

Competitivitat. El sistema es basa en la competència entre empreses i entre persones.

Comportaments radicals. El sistema propugna l'obtenció del màxim benefici.

El capitalisme busca el benefici a curt termini i no valora les repercussions que les decisions poden produir a llarg termini en la sostenibilitat del sistema ecològic.

Inestabilitat. El capitalisme es caracteritza per la successió de crisis.

Necessitat del sistema capitalisme

De la mateixa manera que l'adolescència és necessària pel desenvolupament humà, el capitalisme també ha estat una etapa necessària.

La recerca radical del màxim benefici a curt termini, l'individualisme, la competitivitat,... han permès l'acumulació de capital necessària pel creixement econòmic, de la mateixa manera que l'adolescència és l'etapa de creixement de les persones.

El capitalisme, doncs, amb els seus avantatges i inconvenients, ha estat una etapa necessària en el desenvolupament però, igual que les persones maduren i superen l'adolescència, l'organització econòmica també superarà el capitalisme.

L'economia d'esquerra és diferent però no és contrària a la de la dreta

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Text resum

Les decisions econòmiques d'esquerres no son sempre absolutament contraries a les que prendria la dreta. No és tan senzill. Abans de decidir, s'haurà d'analitzar mesura a mesura i comprovar si realment augmenta l'equitat i/o l'eficiència i en quina proporció.

Text

Els objectius no són contraris

La dreta

La dreta té com a objectiu l’eficiència, vista des de la perspectiva d’anar millorant les situacions, sense perjudicar ningú. És a dir, si l’empresa que ven hi guanya més i el comprador, també, es millora la eficiència perquè tothom hi guanya. Es la visió de l'eficiència des de la Teoria del Benestar.

Aquesta màxima eficiència es produeix, segons el seu model teòric de Competència Perfecta quan les empreses no tenen gens de poder de mercat i la seva competència en el mercat és màxima (amb preus baixos i màxima producció)

L'esquerra

L’esquerra, en canvi, busca la equitat, procura que no hi hagi excessives diferencies de renda dins de la societat i, per aconseguir-ho, contràriament a la dreta, no té inconvenients en redistribuir.

També sap que els mercats, deixats actuar lliurement, tenen tendències a descontrolar-se, crear bombolles i desestabilitzar l’economia i, per aquest motiu, proposen regular-los, limitant les possibilitats de les empreses.

La dreta no va contra la equitat

Ningú pot dir que la dreta vulgui que els treballadors visquin malament, no és el seu objectiu i estan encantats quan, degut al creixement econòmic general

les classes mitjanes i les populars aconsegueixen millorar el seu nivell de renda. Ells proposen crear la màxima riquesa (amb l'eficiència) per poder-la repartir, posteriorment.

Les dretes no accepten, però, el concepte de redistribució, és a dir, per a ells, si l’empresa hi guanyés una mica menys a canvi de que els consumidors hi sortissin molt millor parats, això no milloraria l'eficiència de l’economia, perquè no hi guanyaria tothom.

Creuen que les empreses creen riquesa i que són els rics els que les creen i que, si se'ls detreu recursos per redistribuir-los, no invertiran (prejudicifals). Per aquest motiu en les seves polítiques busquen rebaixar els seus costos (laborals...) i no detreure'ls recursos per redistribuir.

L'esquerra no va contra l'eficiència

Mai, des de l'esquerra, s'hauria de propugnar la ineficiència. No té cap sentit, per exemple, consumir més recursos dels necessaris per produir, ni produir el que ningú necessita. L'esquerra també vol una economia eficient en el sentit de no malmetre recursos.

Des de l'esquerra s'ha de considerar que els inversors no munten empreses perquè tinguin molts diners, sinó perquè esperen obtenir beneficis (rendibilitat) i, com a conseqüència, pel fet que es produeixi una redistribució no implica pas una reducció de la inversió (prejudici fals). A més que les oportunitats de negoci poden ser aprofitades per qualsevol persona amb una bona idea, i seran viables, més que pels avantatges que se li doni, per la seva capacitat de competir.

Ni els objectius ni les polítiques no són contràries, són combinables

Si no busquen objectius contraris, en què es diferencien ?

L'equitat i la eficiència són dos objectius que persegueixen l'esquerra i la dreta, que no són oposats, que són combinables, però que semblen contraris perquè, ideològicament, uns i altres, sempre plantegen prioritzar-ne únicament un dels dos aspectes.

L'esquerra vol prioritzar l'equitat, proposa la redistribució i la regulació dels mercats (per evitar contaminació, bombolles...), el que fa que el creixement no sigui màxim (es perd eficiència segons la dreta), però que s'aconsegueixi amb menys diferències (equitat) i que sigui més estable (elcapitalisme és inestable).

La dreta vol prioritzar el seu concepte d'eficiència amb mercats lliures, per aconseguir la màxima producció i creixement però a costa de més diferències de rendes (pèrdua de equitat), augment de la inestabilitat y freqüència de les crisis (atur,...) provocades per les fortes oscil·lacions econòmiques, amb la destruccióde riquesa i desaprofitament de capital humà.

Malgrat que, dreta i esquerra prioritzen bàsicament objectius diferents (eficiència / equitat), aquests no són contraris i han de triar, també, una combinació de les seves polítiques (regulació/ llibertat i +/- redistribució) per a aconseguir els seus objectius.

La economía de izquierda es diferente pero no es opuesta a la de la derecha

Comprimidos d’3conomía de izqui3rda

Texto resumen

Las decisiones económicas de izquierda no son siempre absolutamente contrarias a las que tomaría la derecha. No es tan fácil. Antes de decidir, se tendrá que analizar medida a medida y comprobar si realmente aumenta la equidad y/o la eficiencia y en que proporción.

Texto

Los objetivos no son contrarios

La derecha

La derecha tiene como a objetivo la eficiencia, vista desde la perspectiva de ir mejorando las situaciones, sin perjudicar a nadie. Es decir, si la empresa que vende gana más y el comprador, también, se mejora la eficiencia porqué todos ganan. Es la visión de la eficiencia desde la Teoría del Bienestar.

Esta máxima eficiencia se produce, según el modelo teórico de Competencia Perfecta cuando las empresas no tienen nada de poder de mercado y su competencia en el mercado es máxima (con precios bajos y máxima producción)

La izquierda

La izquierda, en cambio, busca la equidad, procura que no haya excesivas diferencies de renta en la sociedad y, para conseguirlo, contrariamente a la derecha, no tiene inconvenientes en redistribuir.

También sabe que los mercados, dejados actuar libremente, tienen tendencias a descontrolarse, a crear burbujas y a desestabilizar la economía y, por este motivo, proponen regularlos, limitando las posibilidades de les empresas.

La derecha no va contra la equidad

Nadie puede decir que la derecha quiera que los trabajadores vivan mal, no es su objetivo y están encantados cuando, debido al crecimiento económico general, las clases medias y populares consiguen mejorar su nivel de renda.

Ellos proponen crear la máxima riqueza (con la eficiencia) para poderla repartir, posteriormente.

Las derechas no aceptan, pero, el concepto de redistribución, es decir, para ellos, si la empresa gana un poco menos a cambio de que los consumidores salgan mucho mejor parados, ésto no mejoraría la eficiencia de la economía, porqué no ganarían todos.

Creen que las empresas crean riqueza y que son los ricos los que la crean y que, si se les detrae recursos para redistribuirlos, no invertirán (prejuicio falso). Por este motivo en sus políticas buscan rebajar sus costos (laborales...) y no detraer recursos para redistribuir.

La izquierda no va contra la eficiencia

Nunca, desde la izquierda, se tendría que propugnar la ineficiencia. No tiene ningún sentido, por ejemplo, consumir más recursos de los necesarios para producir, ni producir lo que nadie necesita. La izquierda también quiere una economía eficiente en el sentido de no malgastar recursos.

Desde la izquierda se tiene que considerar que los inversores no montan empresas porqué tengan mucho dinero, sino porqué esperan obtener beneficios (rentabilidad) y, como consecuencia, por el hecho de que se produzca una redistribución no implica una reducción de la inversión (prejuicio falso). Además, las oportunidades de negocio pueden ser aprovechadas por cualquier persona con una buena idea, y serán viables, más que por las ventajas que se le den al proyecto, por su capacidad de competir.

Ni los objetivos ni las políticas no son contrarias, son combinables

Si no buscan objetivos contrarios ¿En qué se diferencian?

La equidad y la eficiencia son dos objetivos que persiguen la izquierda y la derecha, que no son opuestos, que son combinables, pero que parecen contrarios porqué, ideológicamente, unos y otros, siempre plantean priorizar únicamente uno de los dos aspectos.

La izquierda, que quiere priorizar la equidad, propone la redistribución y la regulación de los mercados (para evitar contaminación, burbujas...) lo que hace que el crecimiento no sea máximo (se pierde eficiencia según la derecha), pero que se consiga con menos diferencias (equidad) y que sea más estable (elcapitalismo es inestable).

La derecha quiere priorizar su concepto de eficiencia con mercados libres, para conseguir la máxima producción y crecimiento pero a costa de más diferencias de renta (perdida de equidad), aumento de la inestabilidad y frecuencia de las crisis (atur,...) provocadas por las fuertes oscilaciones económicas, con la destrucciónde riqueza y el desaprovechamiento del capital humano.

A pesar de que, derecha y izquierda priorizan básicamente objetivos diferentes

(eficiencia / equidad), éstos no son contrarios y han de escoger, también, una combinación de sus políticas (regulación / libertad y +/- redistribución) para conseguir sus objetivos.

Prejudicis FALSOS: El PIB és una bona mesura del creixement econòmic sostenible

Comprimits d'3conomia d'3squerra

Prejudicis econòmics

Existeixen una colla de creences, repetides arreu, que són acceptades com a certes però que en realitat no superen un anàlisi detingut. Són prejudicis que ens condicionen la manera de pensar i que hem de desaprendre si volem plantejar una política econòmica d'esquerres.

Prejudici:

El PIB és una bona mesura del creixement econòmic sostenible FALS!

Resum:

Els increments de PIB mesuren els increments de producció que és una mida de l'obesitat de l'economia i no del seu creixement sostenible.

Text

Un dels prejudicis més acceptat i que condiciona les decisions de política econòmica és el referit al PIB. Per aquest motiu repeteixo aquí aquesta entrada que vaig fer pel meu bloc http://salutipessetes.blogspot.com.es/2012/10/el-pib-mide-la-obesidad-de-la-economia.html

Amb un objectiu pedagògic, parteixo de la idea que l'economia és un sistema amb semblances amb el cos humà.

Aixi, mentre que en l'economia, el creixement es mesura mitjançant el PIB (Producte Interior Bruto), on s'inclou el valor de tot el que s'ha produït en un any, per a mesurar el creixement del cos humà no es fa servir, únicament, el pes sinó que es complementa amb l'altura.

¿Què pasaria si, per a valorar el creixement d'una persona, mesuréssim només el seu pes? Crec que ningú estaria d'acord amb un ideal basat en l'obesitat perquè tots tenim clar que, per al desenvolupament sa d'un cos, es requereix una relació proporcionada entre el pes i la alçada.

¿Llavors, per què en economia es fa servir com a objectiu màxim tan sols una mesura de “pes”(PIB), quan tindríem que valorar, com en el cos humà, també, el seu desenvolupament ?

En l'actual sistema econòmic, amb l'objectiu del creixement del PIB, se veu positiu qualsevol increment de l'activitat econòmica ni que sigui basant-se en una bombolla en la construcció, o en activitats contaminants.... malgrat que pogués contribuir a emmalaltir l'economia.

En canvi, ningú veuria positiu engreixar un nen ja que no és saludable i la única cosa que aconseguiríem seria perjudicar la seva salut i malbaratar aliments.

Són importants, en el cas dels nens (i també de l'economia), les decisions preventives per a evitar posteriors cures doloroses d'aprimament degudes a un sobrepès insostenible (com són les crisis en economia).

Sembla obvi, doncs, que per a obtenir bons resultats en economia, igual que en el creixement dels nens, no podem seguir fent servir el PIB com a mesura de creixement, perquè el que realment estem mesurant es la obesitat de la economia i no el seu desenvolupament equilibrat i sostenible.

Prejuicios FALSOS: El PIB es una buena medida del crecimiento económico sostenible

Comprimidos de 3conomía de izquierda

Prejuicios económicos

Existen un conjunto de creencias, repetidas por todas partes, que son aceptadas como ciertas pero que en realidad no superan un análisis detenido.

Son prejuicios que condicionan nuestra manera de pensar y que hemos de desaprender si queremos plantear una política económica de izquierdas.

Prejuicio:

El PIB es una buena medida del crecimiento económico sostenible FALSO!

Resumen:

Los incrementos de PIB miden los incrementos de producción que es una medida de la obesidad de la economía y no de un crecimiento sostenible.

Texto

Uno de los prejuicios más aceptado y que condiciona las decisiones de política económica es el referido al PIB. Por este motivo repito aquí esta entrada que realicé en mi blog http://salutipessetes.blogspot.com.es/2012/10/el-pib-mide-la-obesidad-de-la-economia.html

Con un objetivo pedagógico, parto de la idea de que la economía es un sistema con semejanzas con el cuerpo humano.

Así, mientras que en la economía, el crecimiento se mide mediante el PIB (Producto Interior Bruto), donde se incluye el valor de todo lo producido en un año, para medir el crecimiento del cuerpo humano no se usa únicamente el peso sino que se complementa con la altura.

¿Qué pasaría si, para valorar el crecimiento de una persona, midiésemos solamente su peso? Creo que nadie estaría de acuerdo con un ideal basado en la obesidad porqué todos tenemos claro que, para el desarrollo sano de un cuerpo, se requiere una relación proporcionada entre el peso y la altura.

¿Entonces, por qué en economía se usa como objetivo máximo tan solo una medida de “peso”(PIB), cuando tendríamos que valorar, como en el cuerpo humano, también, su desarrollo ?

En el actual sistema económico, con el objetivo del crecimiento del PIB, se ve positivo cualquier incremento de la actividad económica ni que sea basándose en una burbuja en la construcción, en actividades contaminantes.... a pesar de que pueda contribuir a enfermar la economía.

En cambio, nadie vería positivo cebar a un niño ya que no es saludable y lo único que conseguiríamos sería dañar su salud y malbaratar alimentos.

Son importantes, en el caso de los niños (y también de la economía), las decisiones preventivas para evitar posteriores curas dolorosas de adelgazamiento debidas al sobrepeso insostenible (las crisis en economía).

Parece obvio, pues, que para obtener buenos resultados en economía, igual que en el crecimiento de los niños, no podemos seguir usando el PIB como medida de crecimiento, porqué lo que realmente estamos midiendo es la obesidad de la economía y no su desarrollo equilibrado y sostenible.