Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sistema econòmic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sistema econòmic. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 d’octubre del 2014

El capitalisme és l'adolescència dels sistemes econòmic

Més en detall

El sistema capitalista no deixa indiferent a ningú. Uns el defensen com a la única forma d'organització econòmica capaç de crear riquesa, mentre que d'altres el consideren com a un sistema econòmic terriblement injust.
En aquesta entrada vull incidir en que el capitalisme és una etapa, necessària, però superable, com qualsevol obra humana. En aquesta entrada reprodueixo textualment una del meu bloc Salut i pessetes perquè la considero de gran interès en aquest sentit.

http://salutipessetes.blogspot.com.es/2012/06/el-capitalisme-es-ladolescencia-dels.html

Text

Cos humà i sistema econòmic

En aquest bloc parteixo de la idea que es pot comparar el cos humà amb el sistema econòmic. Aquesta comparació no únicament té un objectiu pedagògic sinó que també té una base real pel fet que ambdós, cos humà i economia, són sistemes.

Al llegir “La revolución del pensamiento integral” de Patrick Drouotti i, posterioment,  “Una teoria de todo” de Ken Wilber, he vist que en el model de Espiral Dinàmica - iniciat per Clare Graves i continuat per Don Beck i Christopher Cowan- també es pot desprendre un paral·lelisme entre l'evolució dels sistemes econòmics  i les etapes de desenvolupament del ésser humà.


Malgrat que el model d'espiral dinàmica, inclòs dins del pensament integral, vol explicar de forma integral l’evolució física, emocional, social i religiosa, en aquest escrit únicament em basaré en la part que em permet posar de manifest la relació entre el capitalisme i l'adolescència humana. 



El  model d'Espiral Dinàmica. Les etapes i els colors

En el model de l'espiral dinàmica s'explica l’evolució humana a partir de diferents nivells de desenvolupament, també anomenats memes, estadis, onades... cadascun dels quals s’associa a un color. A continuació descriuré breument les diferents etapes i la seva plasmació en l'evolució econòmica/social i en el desenvolupament individual dels humans.

Etapa beix. Es caracteritza per comportaments individualistes amb l'objectiu d'aconseguir la subsistència. A nivell social correspon a l'etapa inicial de l'espècie humana (grups familiars  en una  economia depredadora) i el seu paral·lelisme a nivell individual correspon amb el comportament dels nadons dedicats únicament a subsistir.

Etapa morada. Socialment, els comportaments individuals estan al servei del grup (tribus) que els permet sobreviure; respecten les tradicions per mantenir-se dins del grup i tenen una religiositat lligada a la natura (de la qual depenen). A nivell individual el morat correspon al comportament dels nens quan parlen amb arbres, ocells... i creuen en el Pare Nadal.


Etapa vermella. L’ individualisme ressorgeix, les elits dominants guerregen i aconsegueixen poder:  apareix l'esclavisme com a organització social. Aquests comportament també es veu en els nens quan han de lluitar per aconseguir un lloc preeminent en el grup d'amics.

Etapa blava
El grup i les seves normes tornen a passar per sobre de l'individu. Es respecte la tradició i la religió. Socialment estem en el feudalisme mentre que el paral·lelisme en el desenvolupament del nen correspon a l'etapa en què accepta les normes de pares, professors, metges...

Etapa taronja.
Es caracteritza per l'auge de la individualitat, per la valoració de la llibertat i pels comportaments egoistes. A nivell social correspon al capitalisme i té l'equivalència en l'etapa de l'adolescència.

El model consta d'etapes posteriors, associades als colors: verd, groc, turquesa i coral però en aquest escrit em centraré en el color taronja..



L'adolescència i el capitalisme

L'adolescència és una etapa de creixement i de inestabilitat emocional. El noi/a, busca reafirmar la seva individualitat, busca la seva independència i fuig de l'autoritat; és competitiu i té comportaments radicals i de risc. Quan pren decisions és egoista i no valora les repercussions a llarg termini.

Aquestes característiques de l'adolescència coincideixen plenament amb els valors i les actuacions del sistema capitalista:

Individualitat i egoisme. El sistema propugna la propietat privada i les persones busquen el seu benefici particular.
Fugida del poder. El sistema propugna que la intervenció de l'estat sigui mínima .
Competitivitat. El sistema es basa en la competència entre empreses i entre persones.
Comportaments radicals. El sistema propugna l'obtenció del màxim benefici.
El capitalisme busca el benefici a curt termini i no valora les repercussions que les decisions poden produir a llarg termini en la sostenibilitat del sistema ecològic.
Inestabilitat. El capitalisme es caracteritza per la successió de crisis.

Necessitat del sistema capitalisme

De la mateixa manera que l'adolescència és necessària pel desenvolupament humà, el capitalisme també ha estat una etapa necessària.
La recerca radical del màxim benefici a curt termini, l'individualisme, la competitivitat,... han permès l'acumulació de capital necessària pel creixement econòmic, de la mateixa manera que l'adolescència és l'etapa de creixement de les persones.
El capitalisme, doncs, amb els seus avantatges i inconvenients, ha estat una etapa necessària en el desenvolupament però, igual que les persones maduren i superen l'adolescència, l'organització econòmica també superarà el capitalisme.

diumenge, 28 de setembre del 2014

El sistema capitalista és inestable

Més en detall


Resum

El sistema capitalista és inestable degut a la variació de la riquesa nominal produïda per l'efecte de les expectatives en l'actuació dels mercats que afecten l'economia real, exagerant les fluctuacions de la demanda, la inversió, la producció, l'ocupació...


La riquesa

En la riquesa d'una persona se suma el valor de les seves propietats (cases, cotxes, béns, comptes, diner en efectiu,...).

Per a calcular la riquesa d’una persona valorem les seves propietats pel preu de mercat, indicat en unitats monetàries (quan es parla de persones, em refereixo a les físiques – de carn i ossos- però, també a les jurídiques – empreses, ajuntaments,...-).

Les persones acumulen riquesa (patrimoni) obtenint una renda (salaris, beneficis, lloguers,interessos...) i, generen estalvi, després de pagar les despeses. La riquesa no és més que estalvi acumulat durant el temps.

La riquesa de cada persona i la seva capacitat d’obtenir renda en aquests moments, condicionen el seu comportament com a consumidor, inversor,...



Les expectatives

A més de la renda i la riquesa actual, les persones també estan condicionades, en les seves decisions, pel que esperen que passarà en el futur, per les seves expectatives.

Actuen en funció del valor que esperen que tingui en el futur la seva renda i la seva riquesa, a partir de com esperen que evolucioni la conjuntura econòmica. Condicionarà, doncs, la seva actuació si es veuen, en un futur, aturats o cobrant un salari molt més gran que l’actual... és a dir estan condicionats per les seves expectatives.



Unes bones expectatives... fan augmentar la riquesa nominal?

A nivell macroeconòmic, suposarem que la riquesa total és la suma del valor de la riquesa de les persones.

Unes bones expectatives fan que la gent compri béns de consum i, també que les empreses inverteixin, llavors el PIB augmenta, la renda creix i,com a conseqüència, pugen els preus del béns de consum i, també, els de inversió: pisos, terrenys, accions, ...

Aquest increment en els preus que fa créixer, doncs, la valoració de les propietats, fa que s'incrementi el valor nominal de la riquesa.



Riquesa fictícia

Si creixen els preus dels béns, automàticament augmenta el nivell de riquesa nominal (el valor dels béns...) i més riquesa implica més consum... Es crea un creixement econòmic basat en les expectatives i en una riquesa que no es sustenta en res real, únicament en el que diuen els preus de mercat.

Un pis pot arribar a doblar-se de preu en poc temps. No perquè ara valgui més, ni estigui millor situat, ni perquè sigui més nou,... sinó, únicament, perquè ara hi ha més gent que el vol comprar. Creix el preu però no varia el seu valor real d’ús, és un creixement de riquesa fictícia, irreal.




Bombolles i crisis

La gent, enriquida de forma artificiosa, compra i inverteix, s’endeuta, i compra més ... formant un bombolla, fins que arriba un moment en què s’ha de pagar els deutes i no pot comprar tant ni molt menys invertir ... llavors les expectatives baixen.

Per poder vendre les inversions (pisos,...accions...) encara han de baixar més els preus ... i el valor de les propietats de les persones disminueix, consumeixen menys, les empreses perceben una disminució en la seva demanda, ajusten salaris i acomiaden treballadors, augmenta l’atur, la massa salarial disminueix ...

La mateixa bombolla creada pels mercats en moments d’eufòria (bones expectatives) que ha fet augmentar de forma irreal el valor de les coses: la riquesa fictícia, en els moments de crisi, quan peten les bombolles per males expectatives i baixa el valor de les inversions, fa disminuir els nivells de riquesa fictícia.

Fins que es toca fons i ... tornem-hi. No aprenem res i tornem a repetir i repetir el procés: bombolla, crisi, bombolla... i, tot plegat, és degut a la inestabilitat del capitalisme provocada perquè el valor nominal de la riquesa no és constant.


Destrucció de riquesa real

Si aquestes batzegades dels mercats, degudes al canvi en les expectatives, únicament destruïssin aquesta riquesa fictícia, potser no passaria res. Sols seria una mena de joc de suma zero, on al final, uns hi perdrien el que altres hi guanyarien. Seria una mena de joc d’espavilats, amb uns efectes similars als de la loteria.

En realitat, però, aquestes batzegades dels mercats destrueix riquesa real.

Moltes empreses es tanquen, no degut a la seva ineficiència sinó a les variacions exagerades de la demanda, moltes botigues pleguen perquè no poden mantenir-se en la fase baixa del cicle econòmic, moltes persones queden a l’atur i deixen de col·laborar en la producció de béns i serveis, ...

Totes aquestes inversions malmeses van necessitar hores i hores de mà d’obra en la seva construcció i adequació, hores i hores en la producció de la seva maquinària,... recursos que es perden per sempre més, riquesa real senzillament destruïda per la manca d'eficiència del sistema econòmic.