Comprimits
d’3conomia d’3squerra
Text resum:
La
dreta, malgrat ser la ideologia dominant, no sap sortir de les crisis. La
dependència dels mercats, pel fort endeutament, ha provocat que l’esquerra hagi
fet servir els mateixos instruments que la dreta. Però ara, a partir de la
reacció popular, sembla que es pot trencar aquest pensament únic: una economia
d’esquerres ja és possible.
Text:
L'economia no sempre es de dretes
A
vegades, hi pot haver la percepció que la política econòmica és bàsicament de
dretes, liberal, però això no és
veritat. Hi ha uns instruments que sí, que es fan servir des de la perspectiva
de la dreta però que, també es poden fer servir per l’esquerra per aconseguir
el seu objectiu: més equitat (objectiu que es concretava a la meva entrada Però... I què és l’esquerra ?).
La dreta no sap sortir de la crisi
Podria
semblar que la dreta és la que realment sap sortir de les crisis. De fet, la
ideologia dominant, el liberalisme, ha introduït a tot arreu conceptes com les
privatitzacions, reforma laboral, retallades... que formen part de propostes
que NO han funcionat.
La
política econòmica de la dreta es limita, únicament, a deixar que la crisi
segueixi el seu curs i a esperar que, quan es toqui fons, sigui la mateixa
economia, la que comenci a créixer. No fan res, esperen tranquil·lament el rebot,
quan la situació ja no pugui empitjorar més. No fa pas gaire que vaig sentir al
President del Govern, Sr. Rajoy, confessar en públic que feia molt de temps que
ESPERAVA que l'economia millorés. Tampoc en saben !
L’esquerra no ha donat solucions
Últimament,
quan ha governat l’esquerra, s’ha trobat que l’economia ha dirigit la política.
Això és una conseqüència inevitable quan no es respecten les lleis econòmiques
(vegeu l’entrada La política dirige la economía o es la economía la que...). En el nostre cas, un excés
d’endeutament ha provocat la dependència dels mercats de capitals, que han
imposat les retallades de l’Estat del Benestar, a l'esquerra i a la dreta.
Han
estat els mercats els que no han permès, doncs, que l’esquerra apliqués les
seves polítiques tradicionals, en les que augmentava la despesa pública per
compensar la manca de consum i de inversió privada, i s’ha vist obligada a fer
unes polítiques similars a les que ha hagut d'aplicar la dreta, originant la
sensació de pensament únic.
Ara
cal, doncs, replantejar noves polítiques i refer les tradicionals, veure quines
decisions econòmiques (a curt termini) permetran una gestió econòmica sostenible des de l’esquerra, que permeti
arreglar els desequilibris, per poder, més endavant, amb solvència econòmica,
començar un procés de transformació econòmica de la societat.
Política d’esquerres (un exemple
macroeconòmic)
Els
impostos es poden cobrar a tothom, sense diferenciar el nivell de renda dels
contribuents (com passa al IVA, per exemple) o, també, es poden cobrar a les
persones en funció de la seva renda (com passa al IRPF).
Basar
la recaptació en impostos indirectes (IVA) no fa augmentar l'equitat mentre que
aplicar impostos directes (IRPF) té un efecte de redistribució. La renda passa
dels més rics, que contribueixen més, cap els que tenen menys renda que,
aportant menys, reben els mateixos serveis.
Tenim,
doncs, que una mateixa mesura, els impostos, depèn de com s'apliqui, podrà
millorar, o no, l'equitat a la societat.
Política d’esquerres (un exemple
microeconòmic)
Quan
en els mercats no hi ha competència (monopolis...), els preus són elevats i
s’originen beneficis extraordinaris a costa de l’empobriment dels consumidors.
Augmenten les diferències de renta i es perd equitat a la societat.
Una
mesura típica del ADN de la dreta, en la seva recerca de més eficiència – sense
redistribució - (vegeu l’entrada I la dreta quin és el seu pensament?), és la de millorar la competència
dels mercats.
Sovint,
però, aquesta mesura no l’apliquen plenament per a no perjudicar les empreses.
Doncs, la mateixa mesura, aplicada realment, podria ser implementada, des de
l’esquerra, y s’aconseguiria disminuir les diferències de renda i millorar l’equitat a la societat.
Restringir el poder de mercat de les empreses, doncs, redistribuiria renda cap
als consumidors.
Una economia d’esquerres és possible
Creieu-me. A part d’aquests dos exemples, es pot
formular una política macroeconómica purament d’esquerres.
També
hi ha un camp molt important per desenvolupar, des de l’esquerra, en de les
polítiques microeconómiques; malgrat que, pel seu origen neoclàssic, han semblat
ser exclusives de la dreta.
I,
amb aquest objectiu, en aquest bloc aniré analitzant diferents instruments de
política, des de la perspectiva d’esquerra.
Un
tast de futures entrades: el dèficit en els pressupostos no és una política d’esquerres,
democràcia a l’empresa (cogestió / autogestió), el creixement econòmic no ha de
ser objectiu de l’esquerra, les franquícies – una estandardització dels serveis
que empobreix les nostres ciutats -, repartiment del treball, renda bàsica, ...
S’accepten
més suggeriments...