Més
en detall
Resum
El
sistema capitalista és inestable degut a la variació de la riquesa
nominal produïda per l'efecte de les expectatives en l'actuació
dels mercats que afecten l'economia real, exagerant les fluctuacions
de la demanda, la inversió, la producció, l'ocupació...
La
riquesa
En
la riquesa d'una persona se suma el valor de les seves propietats
(cases, cotxes, béns, comptes, diner en efectiu,...).
Per
a calcular la riquesa d’una persona valorem les seves propietats
pel preu de mercat,
indicat en unitats monetàries (quan es parla de persones, em refereixo a les físiques – de carn i ossos- però, també a les
jurídiques – empreses, ajuntaments,...-).
Les
persones acumulen riquesa (patrimoni) obtenint una renda (salaris,
beneficis, lloguers,interessos...) i, generen estalvi, després de
pagar les despeses. La riquesa
no és més que estalvi acumulat
durant el temps.
La
riquesa de
cada persona i la seva capacitat d’obtenir renda
en aquests moments, condicionen
el seu comportament
com a consumidor, inversor,...
Les
expectatives
A
més de la renda i la riquesa actual, les persones també estan
condicionades, en les seves decisions, pel que esperen que passarà
en el futur, per les seves expectatives.
Actuen
en funció del valor que esperen que tingui en el futur la seva
renda i la seva riquesa, a partir de com esperen que evolucioni la
conjuntura econòmica. Condicionarà, doncs, la seva actuació si es
veuen, en un futur, aturats o cobrant un salari molt més gran que
l’actual... és a dir estan condicionats
per les seves expectatives.
Unes
bones expectatives... fan augmentar la riquesa nominal?
A
nivell macroeconòmic, suposarem que la riquesa
total és
la suma
del valor de la riquesa
de les persones.
Unes
bones expectatives
fan que la gent compri béns de consum i, també que les empreses
inverteixin, llavors el PIB augmenta, la renda creix i,com a conseqüència,
pugen els
preus del
béns de consum i, també, els de inversió: pisos, terrenys,
accions, ...
Aquest
increment en els preus que fa créixer, doncs, la valoració de les
propietats, fa que s'incrementi el valor
nominal de la riquesa.
Riquesa
fictícia
Si
creixen els preus dels béns, automàticament augmenta el nivell de
riquesa nominal (el valor dels béns...) i més riquesa implica més
consum... Es crea un creixement econòmic basat en les expectatives i
en una riquesa
que no es
sustenta
en res real,
únicament en el que diuen els preus
de mercat.
Un
pis pot arribar a doblar-se de preu en poc temps. No perquè ara
valgui més, ni estigui millor situat, ni perquè sigui més nou,...
sinó, únicament, perquè ara hi ha més gent que el vol comprar.
Creix el preu però no varia el seu valor real d’ús, és un
creixement
de riquesa fictícia,
irreal.
Bombolles i crisis
La
gent, enriquida de forma artificiosa, compra i inverteix, s’endeuta,
i compra més ... formant un bombolla,
fins que arriba un moment en què s’ha de pagar els deutes i no pot
comprar tant ni molt menys invertir ... llavors les expectatives
baixen.
Per
poder vendre les inversions (pisos,...accions...) encara han de
baixar més els preus
... i el valor de les propietats de les persones disminueix,
consumeixen menys, les empreses perceben una disminució en la seva
demanda, ajusten salaris i acomiaden treballadors, augmenta l’atur,
la massa salarial disminueix ...
La
mateixa bombolla
creada pels mercats
en moments d’eufòria (bones expectatives) que ha fet augmentar
de forma irreal el valor de les coses: la
riquesa fictícia, en els moments de
crisi,
quan peten les bombolles per males expectatives i baixa el valor de
les inversions, fa disminuir
els nivells de riquesa fictícia.
Fins
que es toca fons i ... tornem-hi. No aprenem res i tornem a repetir i
repetir
el procés: bombolla, crisi, bombolla... i, tot plegat, és degut a
la inestabilitat
del capitalisme
provocada perquè el valor nominal de la
riquesa no és constant.
Destrucció
de riquesa real
Si
aquestes batzegades dels mercats, degudes al canvi en les
expectatives, únicament destruïssin
aquesta riquesa fictícia, potser no passaria res. Sols seria una
mena de joc de suma zero, on al final, uns hi perdrien el que altres
hi guanyarien. Seria una mena de joc d’espavilats, amb uns efectes
similars als de la loteria.
En
realitat, però, aquestes batzegades dels mercats destrueix
riquesa real.
Moltes
empreses es tanquen, no degut a la seva ineficiència sinó a les
variacions exagerades de la demanda, moltes botigues pleguen perquè
no poden mantenir-se en la fase baixa del cicle econòmic, moltes
persones queden a l’atur i deixen de col·laborar en la producció
de béns i serveis, ...
Totes
aquestes inversions malmeses
van necessitar hores i hores de mà d’obra en la seva construcció
i adequació, hores i hores en la producció de la seva
maquinària,... recursos que es perden per sempre més, riquesa
real senzillament
destruïda per la manca d'eficiència del sistema econòmic.