Comprimits d’3conomia d’3squerra
Prejudicis econòmics
Existeixen
una colla de creences, repetides
arreu, que són acceptades com a certes però que en realitat no superen
un anàlisi detingut. Són prejudicis
que ens condicionen la manera de
pensar i que hem de desaprendre si
volem plantejar una política econòmica d'esquerres.
Prejudici:
Un augment del
IRPF perjudica la inversió privada. FALS!
Resum:
Els emprenedors decideixen una inversió en
l’economia real en funció dels seus projectes, no del capital
de què disposen. El fet de tenir capital pot implicar que el capitalista faci una
inversió financera (accions, bons...) buscant rendibilitat però no implica que el emprenedor engegui un
projecte d’empresa.
Un augment de la tributació pel IRPF disminuirà l’estalvi que es pot
adreçar a la inversió financera però no
condicionarà la inversió en
l’economia real perquè aquesta dependrà de les característiques del projecte
(rendibilitat, seguretat, tipus d’interès,...)
Text
Conceptes previs
Els impostos són pagaments que els
contribuents fan a Hisenda sense rebre contrapartida.
IRPF és el impost sobre la renda que
paguen les persones físiques (persones de carn i ossos).
Es
considera renda el conjunt
d’ingressos que rep una persona i que pot incloure: salaris, dividends,
interessos, lloguers cobrats,...
LIRPF
és un impost directe perquè depenen
de les circumstàncies de cada contribuent, fins al punt que, a més renda, es
paga un percentatge major d’impost, la qual cosa el fa ser un impost progressiu.
Quan
un impost és progressiu, té uns efectes positius en el nivell d'equitat de l'economia perquè té un
efecte de redistribució de la renda.
Els que més guanyen contribueixen més als serveis públics de tots. És com si
donessin part de la seva renda als que menys guanyen en forma de serveis de
sanitat, educació...
Prejudici
Davant
de qualsevol proposta d'increment del IRPF, sempre es raona que perjudica la
inversió privada i, com a conseqüència, que perjudica la creació (o ampliació)
d'empreses i, de retruc, la creació de llocs de treball.
A partir
d'aquest prejudici, doncs, es pot arribar fàcilment a la conclusió FALSA de que
la disminució d'impostos directes és la millor manera de fomentar la inversió....
alhora que es disminueix el pes del sector públic i es retalla l’Estat del
Benestar.
L'economia real i la financera
Hauríem
de diferenciar la inversió en
l'economia real, en la que
s'adquireix maquinària, instal·lacions,... es munten empreses..., de la
inversió en l'economia financera, en
la que s'adquireixen valors (accions, bons, dipòsits a termini,...).
L'economia real crea nova capacitat productiva i llocs de treball, en la inversió financera únicament es produeix un canvi de mà de valors, que no crea cap ocupació.
Qui inverteix ? Perquè s’inverteix ?
Deixant
de banda la inversió financera pel seu caràcter especulatiu, la inversió en l'economia real la duen a
terme els emprenedors, persones que
tenen una idea nova d'empresa o que
volen ampliar la que ja tenen en funcionament.
Als emprenedors, a més de la recerca de
rendibilitat, també els mou la
concreció del seu projecte, la producció de béns / serveis, la creació
de ocupació,... senten la seva empresa com a una creació pròpia, com si fos un fill, la que han anat formant a partir de les seves decisions, condicionades
per les característiques del projecte i de la conjuntura econòmica (rendibilitat esperada, confiança
dels consumidors, tipus d’interès, expectatives empresarials...).
Per a
un emprenedor el diner no és important
i el benefici no és un fi en si
mateix sinó la conseqüència de
l’èxit del seu projecte (clar que no parlo pas de l’economia financera, on
únicament es el benefici). Des d’aquesta
perspectiva, el diner necessari per dur a terme el seu projecte tampoc és tan
important, no deixa de ser un mitjà per emprendre’l. Aquest empresari muntarà la seva empresa, tant
si té suficient capital com si no. I, si
no disposa de suficients recursos, buscarà
socis, demanarà préstecs,... tot
per aconseguir concretar el seu somni.
Les
coses no funcionen com se suposa en la base de prejudici que estem analitzant: un emprenedor no espera a tenir un capital
i llavors es planteja invertir en un projecte d'empresa. El projecte sempre és el motor. Per altra banda, en l’economia
financera, sí que succeeix que una persona amb capital, un capitalista, buscant
rendibilitat opti per invertir en accions, bons,...
Conseqüències dels increments del IRPF
Un increment de les tarifes del IRPF, doncs, mai impedirà a l'emprenedor engegar
un projecte prou engrescador, mentre que sí que podrà limitar al
capitalista la disponibilitat de recursos per dur a terme una inversió
financera.
En l’anàlisi
a nivell macroeconòmic, aquest increment impositiu reduiria el total
de la renda disponible a l'economia i, donat que el consum és una variable força
estable, la disminució de renda disponible implicaria una disminució de l’estalvi privat, que passaria a mans del sector
públic. Res de significatiu comparat amb les quantitats ingents d’estalvi
privat que financen el deute públic en el cas de l’economia espanyola.
A
partir d'aquest anàlisi podem concloure que un increment en la recaptació i/o en la progressivitat del IRPF,
millora l'equitat, sense perjudicar la creació d'ocupació.
Si no
volem que els prejudicis ens condicionin i facin que...
Pensem que és bo baixar impostos per
aconseguir més ocupació perquè el què passarà realment serà que ens estarem carregant l’Estat del Benestar i
l’estabilitat que dóna a l’economia el sector públic.
Prejudici per analitzar en una propera
entrada al bloc:
La
disminució dels costos laborals fomenta la ocupació
Animeu-vos a criticar
les entrades, a proposar nous prejudicis...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada