Més
en detall
Resum
Els
empresaris seran un pilar fonamental en una economia gestionada des
de la perspectiva de l’esquerra i s’hauran de caracteritzar per
emprendre activitats amb responsabilitat econòmica, social i
ecològica, de les que obtindran un benefici a llag termini com a
conseqüència de la seva bona gestió.
Text
L’esquerra
és enemiga dels empresaris ?
L’
esquerra
creu que el bé
comú no ha d’estar supeditat als interessos privats i propugna una societat
amb equitat, objectiu
que pot ser àmpliament acceptat, malgrat que sempre
es
produeixen divergències en decidir
quin camí
ens
hi ha de portar.
Un
prejudici que sempre ha dominat en l’esquerra ha estat que
l’empresari era una figura negativa, en contraposició amb el
treballador que era l’únic element que creava valor, bona part del
qual era apropiat pel empresari / capitalista.
Sembla
com si, en cas d’un triomf de l’esquerra, TOTS
els empresaris fossin uns enemics als que s’hagués de controlar
per evitar que posessin pals a les rodes a les polítiques
d’esquerra.
Aquesta
concepció parteix del prejudici que TOTS els empresaris són
especuladors i que sempre busquen el màxim benefici a curt termini,
explotant al treballadors.
Aquest
prejudici condemna, en els ambients de
l’esquerra, a tota persona que empren una
activitat econòmica a
sentir-se mal vista, a veure’s obligada a justificar-se, dient que
la seva empresa és petita... Tot plegat fa
molt mal a la credibilitat de l’economia d’esquerra perquè tota
economia necessita persones innovadores,
emprenedores i
capaces de gestionar projectes.
Llavors,
si reneguem dels empresaris i els
considerem enemics a batre, com podem
plantejar l’economia d’esquerra com una alternativa
creïble ?
Els
valors dominants a la nostra societat
No
ens enganyem: la recerca del benefici fàcil, l’individualisme, el
consumisme, la competitivitat ... són valors compartits per bona
part de les persones, siguin empresaris, treballadors, jubilats,
estudiants ... Per desgràcia són valors dominants en la societat
actual, fonamentats majoritàriament en el neoliberalisme. Són els
valors apresos i interioritzats a les escoles i universitats, a la
feina, als mitjans de comunicació... i que són els hegemònics en
la societat actual.
Si
aconseguíssim que triomfés una proposta d’economia d’esquerra,
que es basés en valors com la cooperació, la solidaritat i el bé
comú, seguiríem necessitant
empresaris i treballadors que gestionessin l’economia. Des de
l’esquerra se suposa que els treballadors estarien preparats per
una economia més equitativa però, com haurien de ser els nostres
empresaris ?
El
perfil de l’empresari en una economia d’esquerra
Podríem
fer l’exercici de buscar els valors, comportaments,... necessaris
per definir un model de militant d’esquerra exemplar (deixem, però,
aquest divertiment per a un altre moment). El què proposo, en
aquesta entrada, és definir quin hauria de ser el model d’empresari
ideal de l’esquerra.
Com
a iniciador, impulsor o gestor d’una empresa (privada o pública,
amb ànim de lucre o sense) hauria d’obtenir benefici a llarg
termini de la seva activitat. La obtenció de benefici
és un indicador de la viabilitat de l’empresa i de la seva
adequada gestió. No es tracta, però, d’obtenir benefici a curt
termini, a qualsevol preu, sinó que aquest benefici sigui una
conseqüència col·lateral de la feina ben feta.
El
nostre empresari veuria l’empresa com a un conjunt de persones que
col·laboren en un projecte comú i, en aquest sentit, donaria un
paper important a la participació dels treballadors en la
presa de decisions. Buscaria consolidar un equip de treballadors
estable i ben remunerat al que facilitaria formació contínua.
Recordem que no estem parlant d’un empresari que busqui el màxim
benefici a curt termini a costa de baixar salaris o deslocalitzar i
de disminuir la qualitat de les primeres matèries, sinó d’un
empresari seriós i responsable.
El
nostre empresari hauria de gestionar l’empresa tenint en
consideració que està immers dins d’una societat i d’un espai
físic dels que depèn la seva supervivència i, conscient de que els
seus interessos no podrien passar mai per sobre del bé comú,
tindria un comportament el màxim de respectuós amb el medi natural
i contribuiria realment (no com a tàctica de màrqueting) al millor
funcionament de la societat.
Estem
parlant, doncs, d’un empresari responsable des de tots els
punts de vista (empresarial, social i ecològic) que no plantejaria
la seva activitat amb l’objectiu primari d’obtenir benefici sinó
que l’obtindria com a conseqüència de l’eficiència de la seva
empresa. Un empresari que no necessitaria recórrer a comportaments
il·legals ni poc ètics per aconseguir uns «màxims» beneficis que
no són indicadors vàlids d’una bona gestió perquè, en realitat,
mai es poden consolidar a llarg termini.
Estic
segur que la majoria d’accionistes de grans empreses amb ànim de
lucre també preferirien aquest empresari responsable que estem definint.
L’empresariat
i la implantació d’una economia d’esquerra
L’objectiu
dels empresaris no ha de ser pas la implantació d’una economia
d’esquerra, ni tampoc el manteniment d’una economia neoliberal.
La seva funció, amb independència de la seva ideologia personal, és
la de crear, impulsar i gestionar les empreses.
Per
implantar realment una economia d’esquerra no n’hi haurà prou en
escollir un govern que la propugni. Caldrà, a més, un canvi de
valors dins de la societat que afectarà als comportaments de
administracions, empresaris, treballadors, consumidors, contribuents,
estalviadors... Per què no comencem traient-nos de sobre prejudicis
com que els empresaris sempre són els enemics ?