Viva la globalización

La comarca es la extensión de territorio que permitía a los agricultores ir a vender al mercado. Andando o en carro no se podía llegar más lejos. Las compras y ventas se limitaban a este espacio porque, con estos medios de transporte, no se podían hacer desplazamientos mayores.

En la actualidad, los medios de transporte permiten que las mercancías lleguen con facilidad a todas partes y que la información se mueva de forma instantánea por todo el planeta. Esto permite que les mercancías sean transportadas a cualquier lugar, que los turistas vayan a todas partes y que los capitales circulen instantáneamente de una punta a otra del globo terráqueo.

De nada servirá que dirigentes como Trump, con todo su poder, quieran proteger los productos de su país ni que, desde la izquierda, se hagan manifestaciones contra la globalización: la globalización es inevitable.

Ir contra la globalización es como luchar contra la fuerza de la gravedad: inútil, de la misma forma que lo fueron los esfuerzos de los ludditas, quemando maquinaria para evitar la industrialización.

La globalización es inevitable. Entonces,viva la globalización!

Pero debemos luchar contra los efectos negativos de esta globalización, que está permitiendo un capitalismo salvaje, y tenemos que saber aprovechar las ventajas que la globalización nos puede aportar.

El capital se está sirviendo de la globalización para obtener más beneficios, aprovechando las diferentes legislaciones fiscales de los países, trasladando las sedes sociales y las ventas a los países con menores impuestos, aprovechando para producir en los países con mano de obra más barata para vender en países con un mayor poder adquisitivo.

Estos comportamientos salvajes, sin ningún control, son compatibles con las legislaciones de cada uno de los países en los que intervienen. Es decir que, a pesar de que sean unos comportamientos perjudiciales para el bien común, están dentro de la legalidad.

Para evitar que se obtengan más beneficios en perjuicio del bien común, seria necesaria una regulación internacional, unes leyes internacionales que controlasen las transacciones internacionales. Puede parecer imposible en estos momentos plantear un gobierno mundial pero la tendencia siempre ha sido que el ámbito de la regulación ha seguido el ámbito geográfico de las transacciones: ciudades, comarcas, estados ... y ahora el mundo. Se tardará más tiempo o menos, pero cada vez habrá más regulaciones internacionales porque, entre otras razones, nos jugamos el planeta.

De nada sirve competir a nivel de países, azuzar el nacionalismo... Es preciso que, aprovechando la facilidad de las comunicaciones actuales, se vuelva a hablar de internacionalismo, tenemos que buscar soluciones globales que permitan legislar en temas cruciales como la evasión fiscal, normativas medioambientales... problemas que ya no son de los estados sino que son globales.

Todo esto, que ahora parece difícil, es muy fácil de comprender si se ve la tierra con una mirada de astronauta (no la del ministro). Con esta perspectiva se ve que la tierra es una nave única en la que todos nosotros viajamos y en la que tenemos que colaborar para convivir y es del todo incomprensible que, para conseguir beneficios particulares, se nos perjudique a todos.

Visca la globalització !

La comarca és la extensió de territori que permetia als pagesos anar a vende a mercat. Anant a peu o amb carro no es podia arribar més enllà. Les compres i vendes es limitaven a aquest espai perquè, amb aquests mitjans de transport, no es podien fer majors desplaçaments.

En l’actualitat, els mitjans de transport permeten que les mercaderies arribin amb facilitat arreu del món i que la informació es mogui de forma instantània per tot el planeta. Això fa que les mercaderies es transportin a qualsevol lloc, que els turistes vagin a tot arreu i que els capitals circulin instantàniament d’una punta a l’altra del globus.

De res servirà que dirigents com Trump, amb tot el seu poder, vulguin protegir els productes del seu país ni que, des de l’esquerra, es facin manifestacions contra la globalització: la globalització és inevitable.

Anar contra la globalització és com anar contra la força de la gravetat: inútil, de la mateixa manera que ho van ser els esforços dels luddites, cremant maquinària per evitar la industrialització.

La globalització és inevitable. Doncs, visca la globalització !

Hem de lluitar, però, contra els efectes negatius d’aquesta globalització que està permeten un capitalisme salvatge i hem d'aprofitar els avantatges que la globalització ens pot portar .

El capital s’està servint de la globalització per a obtenir més beneficis, aprofitant les diferents legislacions fiscal dels països, traslladant les seus socials i les vendes als països amb menys impostos, aprofitant els països amb la mà d’obra més barata per a produir i vendre en països amb major poder adquisitiu.

Aquests comportaments salvatges, sense cap control, són compatibles amb les legislacions de cada un dels països en els que intervenen. És a dir que, malgrat siguin uns comportaments perjudicials per al bé comú, estan dins de la legalitat.

Per evitar que s’obtinguin més beneficis en perjudici del bé comú, caldria una regulació internacional, unes lleis internacionals que controlessin les transaccions internacionals. Pot semblar impossible ara plantejar un govern mundial però la tendència sempre ha estat que l’àmbit de la regulació ha seguit l’àmbit geogràfic de les transaccions: ciutats, comarques, estats, ... i ara el món. Es tardarà més o menys però cada cop hi haurà d'haver més regulacions internacionals perquè, entre altres raons, ens juguem el planeta.

De res serveix competir a nivell de països, atiar el nacionalisme... Cal que, aprofitant la facilitat de les comunicacions actuals, es torni a parlar d’internacionalisme, cal que es busquin solucions globals que permetin legislar en temes crucials com l’evasió fiscal, normatives mediambientals... problemes que ja no són dels estats sinó que són globals.

Això, que sembla tant difícil que es dugui a terme, és molt fàcil d’entendre si es veu la terra amb una mirada d’astronauta (no la del ministre). Amb aquesta perspectiva es veu que la terra és una nau única en la que tots plegats viatgem i en la que hem de col·laborar per conviure i no es pot entendre que, per aconseguir beneficis particulars, ens perjudiquin a tots.