Comprimits d’3conomia d’3squerra
Resum
El dilema del presoner, cas típic de la teoria de jocs, permet
clarificar la disjuntiva que sempre es qüestiona entre la recerca del benefici
privat i les seves conseqüències en el bé comú.
L’esquerra i la teoria de
jocs
Les persones, amb les nostres decisions,
determinem la realitat econòmica; podem perpetuar l’actual situació d’injustícia
o podem incidir en el seu canvi. Des de la perspectiva de l’esquerra,
amb l’objectiu de millorar l’equitat en
la societat, és molt important comprendre què motiva les nostres
decisions econòmiques, polítiques,...
Una eina potent per analitzar els comportaments i les estratègies
en les nostres decisions és la teoria de jocs que s’aplica
en diferents camps: en l’economia, en les negociacions polítiques, en la
intel·ligència artificial, ...
El dilema del presoner
El premi (càstig en aquest cas) consisteix en què els presoners
passaran un any a la presó perquè està provat que han robat el cotxe i 10 anys
en cas que també es pugui provar que van atracar el banc.
La policia, per poder tenir proves del robatori al banc, ofereix a
cadascun dels dos detinguts la possibilitat de rebaixar el temps de presó a 2
anys en cas que, gràcies a la seva confessió, es pugui provar el delicte comès.
Ja em perdonarem si he canviat el relat, els temps de condemna...
perquè em baso en la meva minsa memòria però, més que la fidelitat del relat, el que és important són les conclusions a les que es poden arribar.
Com és lògic us heu d’imaginar als dos acusats en habitacions
diferents i havent de decidir el seu comportament sense tenir coneixement de si l’altre ha confessat
o no.
Cada presoner sap que si cap confessa sols tindran un any de presó però també sap que s’arrisca a que, si l’altre confessa, hi hagi de passar 10 anys.
Els dos tindran la tendència de confessar per tenir la rebaixa en
la condemna. Confessar serà, doncs, l’estratègia
dominant per a cadascun dels jugadors i, com a conseqüència, els dos
passaran 10 anys tancats.
Decisions individuals i bé
comú
La conclusió del joc ens diu que els dos detinguts, buscant el seu
benefici particular, obtenen la pitjor situació per als dos.
Aquesta circumstància també és aplicable a les decisions
econòmiques individuals. Cada agent econòmic (persona, empresa) busca el seu benefici privat i, com a conseqüència,
el bé comú pot veure’s perjudicat.
El problema mediambiental
en pot ser un bon exemple. Les persones desitgen consumir el màxim, les
empreses volen produir el màxim per obtenir més beneficis... i, com a
conseqüència, es perjudica el medi ambient, és a dir, la capacitat de la nostra
generació i de les futures per sobreviure (bé comú).
Un altre exemple seria el pagament d’impostos. L’estratègia dominant dels agents econòmics és reduir al
màxim els impostos que paguen buscant el seu benefici privat i, com a conseqüència, disminueixen els
recursos públics i la capacitat de tenir un bon estat del benestar que garanteixi la salut, l’educació... l’equitat
i la cohesió social (bé comú).
