El monopoli i la política d'esquerra

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Resum

El monopoli és un model de mercat en el que el venedor fixa el preu disminuint l'oferta per aconseguir incrementar els preus i els seus beneficis, provocant una disminució de l'eficiència i de l'equitat en l'economia.

La política econòmica d'esquerra proposa mesures per evitar els efectes indesitjables dels monopolis.

L'ús de models de mercat

Cada mercat és únic però, per poder tenir una visió global , fem servir models (monopoli, oligopoli, competència monopolística) en els que es simplifica la realitat, però en els que es deixen els trets fonamentals de cada tipus de mercat.

El nombre d'empreses, que condiciona el seu nivell de poder de mercat, i les característiques del producte, més o menys diferenciat, seran els dos paràmetres que ajudaran a saber quin dels models és aplicable a cada mercat.

Un cop identificat el model més adient es pot entendre els seus comportaments, malgrat que, per tenir un coneixement més profund d'un mercat, caldria estudiar les seves característiques concretes.

Els models, com a simplificació de la realitat, ajuden a entendre els mercats reals però no es poden confondre mai amb la realitat.

Monopoli

En aquest model de mercat hi ha una sola empresa venedora que té el màxim poder de mercat.

En el monopoli, els compradors no tenen la possibilitat de comprar altres béns substitutius però el monopolista no podrà vendre la quantitat que vulgui perquè els compradors estan limitats per la renda que poden dedicar a comprar aquest bé. La demanda en el monopoli, doncs, disminuirà al augmentar el preu però en menor proporció (demanda inelàstica) que si en el mercat existissin béns alternatius (béns substitutius).

El monopolista no pot obligar a comprar el seu producte però si que pot decidir el preu del mercat, a partir de la quantitat que decideixi vendre. A un preu baix, molts compradors estarien disposats a adquirir el producte, mentre que, si augmenta e preu, cada cop menys compradors estaran disposats a adquirir-lo.

El monopolista decidirà el preu que li permeti vendre la quantitat que faci màxim el benefici.

Contràriament al que pot semblar, mai decidirà el preu més alt perquè amb pocs compradors mai obtindria el benefici màxim. El preu que decidirà tampoc serà mai el que fixaria un Mercat de Competència Perfecta perquè no obtindria beneficis extraordinaris.

El monopolista, doncs, reduirà la quantitat que ofereix per poder vendre a un preu més alt i obtenir el màxim benefici.

Malgrat que no entraré en detall, també existeix un model (monopsoni) en el que hi ha un sol comprador i que també decideix el preu, determinant la quantitat que compra. El seu comportament es basarà, doncs, en reduir la quantitat per pagar un preu menor, introduint també ineficiència (menor quantitat que la que hi hauria si es produís la competència perfecta).

Monopoli i eficiència

Un mercat que complís les condicions ideals del Model de Competència Perfecta seria eficient perquè la quantitat d'equilibri seria la màxima, els consumidors podrien adquirir la màxima quantitat i els venedors obtindrien els màxims beneficis ordinaris (sense poder de mercat).

En el cas del monopoli, en el que el venedor determina l'equilibri, oferint menys quantitat, s'introdueix ineficiència perquè menys compradors en poden disposar al no tenir suficient renda per comprar la quantitat que els interessaria.

Amb aquesta actuació menys persones poden gaudir del seu producte i, per aquest motiu, disminueix l'eficiència.

Monopoli i equitat

En els monopolis el poder de mercat del venedor fa que obtingui uns beneficis extraordinaris a costa dels compradors. Una part de la renda dels consumidors, que no haurien de gastar, passa a mans de l'empresa per l'increment de preu obtingut pel monopolista.

L'existència del monopoli perjudica l'equitat perquè contribueix a que augmentin les diferències de renda en la societat, perjudicant la justícia social.

Objectiu polític davant dels monopolis

L'existència de monopolis en l'economia porta com a conseqüència la disminució de l'eficiència i de la equitat. La política econòmica de dreta (vegeu Ser de dretes) té com a objectiu bàsic la millora de l'eficiència mentre que l'objectiu prioritari de la política d'esquerra és millorar l'equitat. (vegeu Però... I què és l’esquerra ?)

Ara bé, el fet de que ambdues polítiques econòmiques, dreta i esquerra, mirin d'evitar l'existència de monopolis, no vol dir de cap manera, que les mesures proposades siguin iguals.

La dreta proposaria, per exemple, incrementar el nivell de competència per eliminar el monopoli i fomentaria la introducció de noves empreses en el mercat (com ja ha fet en els sectors telefònic, elèctric, gasolines... a Espanya). Però difícilment estaria d'acord amb la nacionalització de l'empresa monopolista ni amb l'establiment de preus màxims perquè els seus valors no estan per incrementar el control del sector públic en l'economia.

La política microeconòmica d'esquerra

Per incrementar la equitat i reduir la ineficiència del monopoli, l'esquerra té a les seves mans la intervenció del sector públic amb aquestes mesures:

* Nacionalitzar al monopolista per evitar el seu comportament en busca del màxim benefici i fent que la seva actuació busqui una millora de l'equitat i l'eficiència.

* Regular el mercat posant, per exemple, uns preus màxims que no deixin les mans lliures al monopolista per reduir la oferta i cobrar uns preus molt elevats. En aquest cas seguiria existint el monopoli i estaria en mans privades però el sector public limitaria les seves decisions.

* Obligar a que deixi d'existir e monopoli fent entrar noves empreses perquè s'incrementi la competència i redueixi els preus i la ineficiència i s'incrementi l'equitat. Aquesta mesura únicament la pot fer el sector públic i en contra dels interessos del monopolista que, si no hi hagués una intervenció governamental, mai permetria l'entrada de noves empreses en el monopoli, protegit per barreres d'entrada (grans inversions necessàries, patents, economies d'escala...).

Amb aquestes mesures, però, malgrat que milloraria el comportament dels mercats, mai arribaran a ser mercats amb la màxima eficiència ni equitat, que sols es produiria amb la màxima competència.