L’ esquerra: òrfena d’un ideal

Mentre existia la URSS -l’anomenat socialisme real-, l’esquerra revolucionària tenia una referència, segurament amb molts aspectes criticables, però era un sistema econòmic alternatiu amb els mitjans de producció propietat de l’estat. Per a la dreta era una alternativa, un perill per al seu sistema econòmic capitalista, basat en la propietat privada. També existia l’anomenat socialisme democràtic -socialdemocràcia- que, sense posar en qüestió el capitalisme, duia a terme polítiques que, mitjançant un major pes de l’estat en l’economia milloraven l’equitat a la societat.

Ara, després del triomf dels valors neoliberals, l’esquerra revolucionària no té cap referent, ni real ni teòric, i la socialdemocràcia aspira únicament a gestionar el capitalisme amb una cara més amable que la dreta.

L’esquerra transformadora basa el seu discurs en la crítica d’aspectes concrets del sistema (pobresa , desnonaments, augment de les diferències de renda…), aportant solucions a problemes concrets, però sense tenir un model, un ideal a llarg termini que serveixi de referència a militants, simpatitzants i societat en general. Si existeix algun ideal que s’adapti a la realitat actual i que sigui capaç d’aglutinar la majoria de persones, no el conec.

Sense una ideologia, sense un ideal a llarg termini, compartit per molta gent, no es pot dissenyar cap full de ruta, ni poden ser creïbles les propostes d’esquerra per a la ciutadania.

La izquierda: huérfana de un ideal

Mientras existía la URSS - el llamado socialismo real - la izquierda revolucionaria tenía una referencia, seguramente con muchos aspectos criticables, pero era un sistema económico alternativo, con los medios de producción propiedad del estado. Para la derecha era una alternativa, un peligro para su sistema económico, basado en la propiedad privada. También existía el llamado socialismo democrático -socialdemocracia- que, sin poner en cuestión al capitalismo, realizaba políticas que, mediante un mayor peso del estado en la economía, mejoraba la equidad en la sociedad.

Ahora, después del triunfo de los valores neoliberales, la izquierda revolucionaria no tiene ningún referente, ni real ni teórico, y la socialdemocracia aspira únicamente a gestionar el capitalismo con una cara más amable que la derecha.

La izquierda transformadora basa su discurso en la crítica de aspectos concretos del sistema (pobreza , desahucios, aumento de las diferencias de renta…), aportando soluciones a problemas concretos, pero sin tener un modelo, un ideal a largo plazo que sirva de referencia a militantes, simpatizantes y sociedad en general. Si existe algún ideal que se adapte a la realidad actual y que sea capaz de aglutinar a la mayoría de personas, no lo conozco.

Sin una ideología, un ideal a largo plazo, compartido por muchas personas, no se puede trazar una hoja de ruta, ni pueden ser creíbles a la ciudadanía las propuestas de izquierda

Viva la globalización

La comarca es la extensión de territorio que permitía a los agricultores ir a vender al mercado. Andando o en carro no se podía llegar más lejos. Las compras y ventas se limitaban a este espacio porque, con estos medios de transporte, no se podían hacer desplazamientos mayores.

En la actualidad, los medios de transporte permiten que las mercancías lleguen con facilidad a todas partes y que la información se mueva de forma instantánea por todo el planeta. Esto permite que les mercancías sean transportadas a cualquier lugar, que los turistas vayan a todas partes y que los capitales circulen instantáneamente de una punta a otra del globo terráqueo.

De nada servirá que dirigentes como Trump, con todo su poder, quieran proteger los productos de su país ni que, desde la izquierda, se hagan manifestaciones contra la globalización: la globalización es inevitable.

Ir contra la globalización es como luchar contra la fuerza de la gravedad: inútil, de la misma forma que lo fueron los esfuerzos de los ludditas, quemando maquinaria para evitar la industrialización.

La globalización es inevitable. Entonces,viva la globalización!

Pero debemos luchar contra los efectos negativos de esta globalización, que está permitiendo un capitalismo salvaje, y tenemos que saber aprovechar las ventajas que la globalización nos puede aportar.

El capital se está sirviendo de la globalización para obtener más beneficios, aprovechando las diferentes legislaciones fiscales de los países, trasladando las sedes sociales y las ventas a los países con menores impuestos, aprovechando para producir en los países con mano de obra más barata para vender en países con un mayor poder adquisitivo.

Estos comportamientos salvajes, sin ningún control, son compatibles con las legislaciones de cada uno de los países en los que intervienen. Es decir que, a pesar de que sean unos comportamientos perjudiciales para el bien común, están dentro de la legalidad.

Para evitar que se obtengan más beneficios en perjuicio del bien común, seria necesaria una regulación internacional, unes leyes internacionales que controlasen las transacciones internacionales. Puede parecer imposible en estos momentos plantear un gobierno mundial pero la tendencia siempre ha sido que el ámbito de la regulación ha seguido el ámbito geográfico de las transacciones: ciudades, comarcas, estados ... y ahora el mundo. Se tardará más tiempo o menos, pero cada vez habrá más regulaciones internacionales porque, entre otras razones, nos jugamos el planeta.

De nada sirve competir a nivel de países, azuzar el nacionalismo... Es preciso que, aprovechando la facilidad de las comunicaciones actuales, se vuelva a hablar de internacionalismo, tenemos que buscar soluciones globales que permitan legislar en temas cruciales como la evasión fiscal, normativas medioambientales... problemas que ya no son de los estados sino que son globales.

Todo esto, que ahora parece difícil, es muy fácil de comprender si se ve la tierra con una mirada de astronauta (no la del ministro). Con esta perspectiva se ve que la tierra es una nave única en la que todos nosotros viajamos y en la que tenemos que colaborar para convivir y es del todo incomprensible que, para conseguir beneficios particulares, se nos perjudique a todos.

Visca la globalització !

La comarca és la extensió de territori que permetia als pagesos anar a vende a mercat. Anant a peu o amb carro no es podia arribar més enllà. Les compres i vendes es limitaven a aquest espai perquè, amb aquests mitjans de transport, no es podien fer majors desplaçaments.

En l’actualitat, els mitjans de transport permeten que les mercaderies arribin amb facilitat arreu del món i que la informació es mogui de forma instantània per tot el planeta. Això fa que les mercaderies es transportin a qualsevol lloc, que els turistes vagin a tot arreu i que els capitals circulin instantàniament d’una punta a l’altra del globus.

De res servirà que dirigents com Trump, amb tot el seu poder, vulguin protegir els productes del seu país ni que, des de l’esquerra, es facin manifestacions contra la globalització: la globalització és inevitable.

Anar contra la globalització és com anar contra la força de la gravetat: inútil, de la mateixa manera que ho van ser els esforços dels luddites, cremant maquinària per evitar la industrialització.

La globalització és inevitable. Doncs, visca la globalització !

Hem de lluitar, però, contra els efectes negatius d’aquesta globalització que està permeten un capitalisme salvatge i hem d'aprofitar els avantatges que la globalització ens pot portar .

El capital s’està servint de la globalització per a obtenir més beneficis, aprofitant les diferents legislacions fiscal dels països, traslladant les seus socials i les vendes als països amb menys impostos, aprofitant els països amb la mà d’obra més barata per a produir i vendre en països amb major poder adquisitiu.

Aquests comportaments salvatges, sense cap control, són compatibles amb les legislacions de cada un dels països en els que intervenen. És a dir que, malgrat siguin uns comportaments perjudicials per al bé comú, estan dins de la legalitat.

Per evitar que s’obtinguin més beneficis en perjudici del bé comú, caldria una regulació internacional, unes lleis internacionals que controlessin les transaccions internacionals. Pot semblar impossible ara plantejar un govern mundial però la tendència sempre ha estat que l’àmbit de la regulació ha seguit l’àmbit geogràfic de les transaccions: ciutats, comarques, estats, ... i ara el món. Es tardarà més o menys però cada cop hi haurà d'haver més regulacions internacionals perquè, entre altres raons, ens juguem el planeta.

De res serveix competir a nivell de països, atiar el nacionalisme... Cal que, aprofitant la facilitat de les comunicacions actuals, es torni a parlar d’internacionalisme, cal que es busquin solucions globals que permetin legislar en temes crucials com l’evasió fiscal, normatives mediambientals... problemes que ja no són dels estats sinó que són globals.

Això, que sembla tant difícil que es dugui a terme, és molt fàcil d’entendre si es veu la terra amb una mirada d’astronauta (no la del ministre). Amb aquesta perspectiva es veu que la terra és una nau única en la que tots plegats viatgem i en la que hem de col·laborar per conviure i no es pot entendre que, per aconseguir beneficis particulars, ens perjudiquin a tots.