Prejudici: La disminució dels costos laborals fomenta la ocupació. FALS!

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Prejudicis econòmics

Existeixen una colla de creences, repetides arreu, que són acceptades com a certes però que en realitat no superen un anàlisi detingut. Són prejudicis que ens condicionen la manera de pensar i que hem de desaprendre si volem plantejar una política econòmica d'esquerres.

Prejudici:

La disminució dels costos laborals fomenta la ocupació. FALS!

Resum:

L’empresari no contracta treballadors perquè estiguin bé de preu, no assumeix un cost innecessari, per molt barat que sigui la mà d’obra.

L’empresari contracta treballadors quan els necessita, perquè té o espera un increment en la demanda del seu producte.

Quan es produeix aquesta necessitat, malgrat que procura de fer mínims els seus costos laborals, aquest no és el seu objectiu principal, sinó que busca contractar a persones, que siguin capaces de dur a terme la seva feina.

Conceptes previs

La ocupació es crea quan creix la producció i aquesta depèn de la demanda.

La justificació d'aquest prejudici i de la ideologia lliberal és el mercat de competència perfecta

Seguint aquest model, el preu és l'element amb el qual les empreses competeixen, perquè parteixen que els productes que fan les empreses són tots iguals (productes homogenis). Qualsevol persona veu que, en la realitat, cada empresa fa un producte diferenciat de la resta, amb la qual cosa, al fallar aquest punt de partença, les conclusions que se n'obtenen no poden ser certes de cap manera.

Seguim, però, aquesta línia argumental. Si la competència es fa en preus, la baixada de costos posarà a les empreses en avantatge davant de la competència exterior.

Els costos dels factors productius (primera matèria, maquinària, electricitat,...) que fan servir les empreses venen dels preus que fixen els mercats. I, segons els lliberals, els mercat són eficients si no es regulen.

La mà d'obra, segons aquesta ideologia, és un factor més, com qualsevol altre. La seva conclusió, doncs, és fàcil: desregular el mercat laboral, flexibilitzar-lo, que és com dir, treure les normatives legals que protegeixen als treballadors, per fer baixar els salaris. Menys costos laborals, segons aquest argument, portarà més capacitat de competir (competitivitat exterior).

Els mercats reals no segueixen el model de competència perfecta

En els mercats reals, el preu no té la importància que se li dona en el model de mercat de competència perfecta, en el que és l'únic element en el que es competeix.

Els venedors sempre intenten evitar la competència en preus. Aquesta tendència té la conseqüència de que minva la competència, disminueix l'eficiència (amb uns preus més alts, la quantitat que es ven disminueix) i els venedors obtenen més beneficis a costa dels compradors.

El poder de mercat que tenen els venedors els permet augmentar els preus i evitar la competència en preus. Hi ha poder de mercat en tots els mercats reals, en els que tenen elements monopolistes (un sol venedor) o oligopolistes (pocs venedors) i, en la resta de mercats, també, perquè els venedors busquen fugir de la competència, diferenciant el producte (amb marques, disseny,...), i miren d'actuar com a monopolistes de la seva marca (competència monopolística).

En conclusió, el mercat de competència perfecta, que justifica ideològicament al sistema capitalista, no existeix. I les conclusions a les que s'arriba, suposant que el preu és l'únic factor en el que es competeix, no són certes.

Elements en els que es competeix en els mercats reals

Això no vol pas dir que el preu no tinguin cap paper en tots els mercats. Té més importància en els mercats de productes poc diferenciats i no tant en els d'articles amb més valor afegit.

En aquests productes amb més valor afegit, el preu no és l'element principal per a ser competitiu, tenen un gran pes la qualitat en la producció, el bon servei, la seriositat en els terminis de lliurament, la imatge de marca, el disseny, la sostenibilitat de la seva activitat,... tots aquests factors depenen de la preparació dels treballadors i de l'excel·lència de l'organització empresarial.

La disminució dels salaris no incentiva aquests elements de competitivitat, ni la millora en la formació dels treballadors.

La reforma del mercat laboral

La proposta d'augment de flexibilitat, que s'ha dut a terme amb la reforma laboral, ha fet baixar, indubtablement, els costos laborals, però, en els mercats en que no es competeix en preus, la majoria, no ha provocat un augment de la competitivitat de les empreses.

La pèrdua de drets laborals, en realitat, ha provocat una disminució de rendes salarials que ha repercutit en un increment dels beneficis empresarials, sense que les empreses, amb poder de mercat, hagin hagut de baixar preus.

Conseqüències de la reforma del mercat laboral

A nivell d'empresa, la reforma laboral ha propiciat un increment dels beneficis empresarials, en detriment de les rendes del treball i, no ha tingut cap incidència en la millora de l'organització empresarial, ni en la formació dels treballadors, empitjorada per la inestabilitat laboral i l'alta rotació generada.

A nivell social, aquesta reforma ha provocat un creixement de les desigualtats de renda (pèrdua d'equitat). La disminució de rendes salarials ha frenat el consum i el PIB, generant menys recaptació fiscal, menys quotes a la Seguretat Social i menys estat del benestar... menys salaris, més inseguretat ... menys demanda i estancament

Conclusió

És FALS que una baixada de costos laborals produeixi més ocupació perquè les empreses no contracten treballadors perquè siguin barats sinó quan els necessiten per a produir. La conseqüència de la reforma laboral, el seu objectiu real, és la disminució de la participació dels salaris en la renda nacional, en benefici de les rendes empresarials. Amb l'agreujant de que aquests beneficis no es dediquen a invertir perquè la demanda no creix (el consum privat és l'element bàsic de la demanda i les rendes salarials són les que generen una major part)