Prejudicis FALSOS: El PIB és una bona mesura del creixement econòmic sostenible

Comprimits d'3conomia d'3squerra

Prejudicis econòmics

Existeixen una colla de creences, repetides arreu, que són acceptades com a certes però que en realitat no superen un anàlisi detingut. Són prejudicis que ens condicionen la manera de pensar i que hem de desaprendre si volem plantejar una política econòmica d'esquerres.

Prejudici:

El PIB és una bona mesura del creixement econòmic sostenible FALS!

Resum:

Els increments de PIB mesuren els increments de producció que és una mida de l'obesitat de l'economia i no del seu creixement sostenible.

Text

Un dels prejudicis més acceptat i que condiciona les decisions de política econòmica és el referit al PIB. Per aquest motiu repeteixo aquí aquesta entrada que vaig fer pel meu bloc http://salutipessetes.blogspot.com.es/2012/10/el-pib-mide-la-obesidad-de-la-economia.html

Amb un objectiu pedagògic, parteixo de la idea que l'economia és un sistema amb semblances amb el cos humà.

Aixi, mentre que en l'economia, el creixement es mesura mitjançant el PIB (Producte Interior Bruto), on s'inclou el valor de tot el que s'ha produït en un any, per a mesurar el creixement del cos humà no es fa servir, únicament, el pes sinó que es complementa amb l'altura.

¿Què pasaria si, per a valorar el creixement d'una persona, mesuréssim només el seu pes? Crec que ningú estaria d'acord amb un ideal basat en l'obesitat perquè tots tenim clar que, per al desenvolupament sa d'un cos, es requereix una relació proporcionada entre el pes i la alçada.

¿Llavors, per què en economia es fa servir com a objectiu màxim tan sols una mesura de “pes”(PIB), quan tindríem que valorar, com en el cos humà, també, el seu desenvolupament ?

En l'actual sistema econòmic, amb l'objectiu del creixement del PIB, se veu positiu qualsevol increment de l'activitat econòmica ni que sigui basant-se en una bombolla en la construcció, o en activitats contaminants.... malgrat que pogués contribuir a emmalaltir l'economia.

En canvi, ningú veuria positiu engreixar un nen ja que no és saludable i la única cosa que aconseguiríem seria perjudicar la seva salut i malbaratar aliments.

Són importants, en el cas dels nens (i també de l'economia), les decisions preventives per a evitar posteriors cures doloroses d'aprimament degudes a un sobrepès insostenible (com són les crisis en economia).

Sembla obvi, doncs, que per a obtenir bons resultats en economia, igual que en el creixement dels nens, no podem seguir fent servir el PIB com a mesura de creixement, perquè el que realment estem mesurant es la obesitat de la economia i no el seu desenvolupament equilibrat i sostenible.