L'economia d'esquerra és diferent però no és contrària a la de la dreta

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Text resum

Les decisions econòmiques d'esquerres no son sempre absolutament contraries a les que prendria la dreta. No és tan senzill. Abans de decidir, s'haurà d'analitzar mesura a mesura i comprovar si realment augmenta l'equitat i/o l'eficiència i en quina proporció.

Text

Els objectius no són contraris

La dreta

La dreta té com a objectiu l’eficiència, vista des de la perspectiva d’anar millorant les situacions, sense perjudicar ningú. És a dir, si l’empresa que ven hi guanya més i el comprador, també, es millora la eficiència perquè tothom hi guanya. Es la visió de l'eficiència des de la Teoria del Benestar.

Aquesta màxima eficiència es produeix, segons el seu model teòric de Competència Perfecta quan les empreses no tenen gens de poder de mercat i la seva competència en el mercat és màxima (amb preus baixos i màxima producció)

L'esquerra

L’esquerra, en canvi, busca la equitat, procura que no hi hagi excessives diferencies de renda dins de la societat i, per aconseguir-ho, contràriament a la dreta, no té inconvenients en redistribuir.

També sap que els mercats, deixats actuar lliurement, tenen tendències a descontrolar-se, crear bombolles i desestabilitzar l’economia i, per aquest motiu, proposen regular-los, limitant les possibilitats de les empreses.

La dreta no va contra la equitat

Ningú pot dir que la dreta vulgui que els treballadors visquin malament, no és el seu objectiu i estan encantats quan, degut al creixement econòmic general

les classes mitjanes i les populars aconsegueixen millorar el seu nivell de renda. Ells proposen crear la màxima riquesa (amb l'eficiència) per poder-la repartir, posteriorment.

Les dretes no accepten, però, el concepte de redistribució, és a dir, per a ells, si l’empresa hi guanyés una mica menys a canvi de que els consumidors hi sortissin molt millor parats, això no milloraria l'eficiència de l’economia, perquè no hi guanyaria tothom.

Creuen que les empreses creen riquesa i que són els rics els que les creen i que, si se'ls detreu recursos per redistribuir-los, no invertiran (prejudicifals). Per aquest motiu en les seves polítiques busquen rebaixar els seus costos (laborals...) i no detreure'ls recursos per redistribuir.

L'esquerra no va contra l'eficiència

Mai, des de l'esquerra, s'hauria de propugnar la ineficiència. No té cap sentit, per exemple, consumir més recursos dels necessaris per produir, ni produir el que ningú necessita. L'esquerra també vol una economia eficient en el sentit de no malmetre recursos.

Des de l'esquerra s'ha de considerar que els inversors no munten empreses perquè tinguin molts diners, sinó perquè esperen obtenir beneficis (rendibilitat) i, com a conseqüència, pel fet que es produeixi una redistribució no implica pas una reducció de la inversió (prejudici fals). A més que les oportunitats de negoci poden ser aprofitades per qualsevol persona amb una bona idea, i seran viables, més que pels avantatges que se li doni, per la seva capacitat de competir.

Ni els objectius ni les polítiques no són contràries, són combinables

Si no busquen objectius contraris, en què es diferencien ?

L'equitat i la eficiència són dos objectius que persegueixen l'esquerra i la dreta, que no són oposats, que són combinables, però que semblen contraris perquè, ideològicament, uns i altres, sempre plantegen prioritzar-ne únicament un dels dos aspectes.

L'esquerra vol prioritzar l'equitat, proposa la redistribució i la regulació dels mercats (per evitar contaminació, bombolles...), el que fa que el creixement no sigui màxim (es perd eficiència segons la dreta), però que s'aconsegueixi amb menys diferències (equitat) i que sigui més estable (elcapitalisme és inestable).

La dreta vol prioritzar el seu concepte d'eficiència amb mercats lliures, per aconseguir la màxima producció i creixement però a costa de més diferències de rendes (pèrdua de equitat), augment de la inestabilitat y freqüència de les crisis (atur,...) provocades per les fortes oscil·lacions econòmiques, amb la destruccióde riquesa i desaprofitament de capital humà.

Malgrat que, dreta i esquerra prioritzen bàsicament objectius diferents (eficiència / equitat), aquests no són contraris i han de triar, també, una combinació de les seves polítiques (regulació/ llibertat i +/- redistribució) per a aconseguir els seus objectius.