Prejudici FALS!: El low cost és positiu

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Prejudicis econòmics

Existeixen una colla de creences, repetides arreu, que són acceptades com a certes però que en realitat no superen una anàlisi detinguda. Són prejudicis que ens condicionen la manera de pensar i que hem de desaprendre si volem plantejar una política econòmica d'esquerres.

Prejudici:

El low cost és positiu FALS!

Resum:

El low cost que, inicialment, pot semblar que afavoreix als agents econòmics (consumidors, empreses...), en realitat, no sols perjudica globalment la societat - econòmicament, socialment i ecològicament-, sinó que totes les persones també en surten perjudicades individualment.

El low cost sembla bo per a l'individu

El concepte low cost ens permet agafar vols més barats, rebre serveis més assequibles (depilació, implants dentals,...) i comprar productes més bé de preu.

El concepte low cost s'està generalitzant a partir de: aulets, botigues de tot a .., rebaixes contínues – fora de la temporada -, venda on line,...

A cadascú de nosaltres li sembla, a priori, que li beneficia el low cost però, en realitat, veurem que, quan aquest concepte es generalitza, fomenta un model econòmic molt negatiu, com argumentaré a continuació.

Quins productes es veuen afectats pel low cost

És més fàcil aplicar el low cost a productes que estan en mercats en els que el principal element per competir és el preu. Són béns i serveis que no estan diferenciats i, per aquest motiu, els compradors tendeixen a comprar els més barats.

Hi ha d'altres productes que estan diferenciats per una marca, un disseny, una qualitat,... En aquests mercats el preu no és tant important perquè el comprador està disposat a pagar més per tenir un producte diferent: de més qualitat, de més durada, de millor disseny,...

La tendència del low cost s'està generalitzant degut a la falta actual de demanda, i s'estén també a mercats, com els de la roba de marca, electrodomèstics..., que fins ara tenien productes diferenciats i no competien en preus.

Com aconsegueixen baixar els preus, les empreses ?

En l'actual model, basat en el low cost, la única manera en la que les empreses poden aconseguir baixar els preus és disminuint els seus costos en relació a la quantitat produida.

Poden utilitzar materials de menor qualitat, poden comprar en països amb menors costos laborals i poden aprofitar la precarització del mercat laboral, reduint els salaris. I aquest, per desgràcia, és el camí que estan fent servir generalment les empreses

Seria fantàstic que la baixada de preus no es basés en l'abaratiment dels factors productius sinó en l'augment de la productivitat. Una millor maquinària, una millor formació... permetria incrementar la producció i que, com a conseqüència, els productes sortissin més barats, sense disminuir la seva qualitat.

Conseqüències del low cost

En realitat, doncs, aquests productes que comprem més barats, son de pitjor qualitat, amb la qual cosa els productes tenen una menor durada. Un exemple clar és que cada vegada duren menys els electrodomèstics fruit d'una obsolescència programada. En pocs anys aquell rentavaixelles més barat s'haurà de renovar perquè està fet amb pitjors materials. El low cost no permet que els avanços tecnològics s'apliquin a fer béns i serveis amb una major durada.

Els treballadors que, inicialment, poden comprar més productes, gràcies al low cost, s'han trobat amb que el low cost també s'ha aplicat als seus salaris.

La recerca d'una major competitivitat, mal entesa, ha justificat la precarització del mercat laboral quan, en realitat, fer pitjors productes no és sinònim de millor competitivitat. La competitivitat sols es millora realment amb increments reals de productivitat, basada en increments de producció o en disminució de costos laborals, deguda a una millor utilització del factor treball, i mai en retallades de salaris.

El low cost també està afectant l'economia a nivell macroeconòmic. El consum privat no creix per la disminució de salaris, per la inseguretat laboral derivada de la temporalitat dels contractes i de l'alt nivell d'atur existent.

Les empreses a les que beneficiava a nivell microeconòmic la precarització amb la rebaixa de salaris, es troben que aquests treballadors no tenen renda suficient per comprar els seus productes. Els falta demanda.

El low cost, un model perniciós

Perniciós pel medi ambient perquè es produeix massa articles que no duren i es llencen, incrementen els residus i la contaminació.

Perniciós per a l'economia perquè la falta de demanda no permet el creixement del consum, els empresaris no inverteixen i baixa l'activitat econòmica, el PIB (vegeu, però el PIB no és una bona mesura del creixement econòmic sostenible), i disminueix la recaptació fiscal.

Perniciós socialment perquè la manca de creixement no permet crear ocupació i es manté un alt nivell d'atur i més diferències de renda. La poca recaptació fiscal també té conseqüències en les retallades de l'Estat del Benestar.

Alternatives al model basat en el low cost

El low cost que, inicialment, pot semblar que afavoreix als agents econòmics (consumidors, empreses...), en realitat, no sols perjudica globalment la societat - econòmicament, socialment i ecològicament-, sinó que totes les persones també en surten perjudicades individualment.

Quan comprem productes low cost, estem ajudant a retallar les prestacions socials, provoquem atur i fomentem la contaminació.

S'hauria de partir d'un model basat en la qualitat, la durabilitat dels productes, la producció per encàrrec (la tecnologia actual ho permet)), ... i en replantejar-se el concepte de creixement i optar pel repartiment del treball.

Tenim que desaprendre

Animeu-vos a criticar les entrades, a proposar nous prejudicis per al seu anàlisi i nous temes per a petits comprimits o per a tractar amb més profunditat. Gràcies