Prejudici FALS!: El low cost és positiu

Comprimits d’3conomia d’3squerra

Prejudicis econòmics

Existeixen una colla de creences, repetides arreu, que són acceptades com a certes però que en realitat no superen una anàlisi detinguda. Són prejudicis que ens condicionen la manera de pensar i que hem de desaprendre si volem plantejar una política econòmica d'esquerres.

Prejudici:

El low cost és positiu FALS!

Resum:

El low cost que, inicialment, pot semblar que afavoreix als agents econòmics (consumidors, empreses...), en realitat, no sols perjudica globalment la societat - econòmicament, socialment i ecològicament-, sinó que totes les persones també en surten perjudicades individualment.

El low cost sembla bo per a l'individu

El concepte low cost ens permet agafar vols més barats, rebre serveis més assequibles (depilació, implants dentals,...) i comprar productes més bé de preu.

El concepte low cost s'està generalitzant a partir de: aulets, botigues de tot a .., rebaixes contínues – fora de la temporada -, venda on line,...

A cadascú de nosaltres li sembla, a priori, que li beneficia el low cost però, en realitat, veurem que, quan aquest concepte es generalitza, fomenta un model econòmic molt negatiu, com argumentaré a continuació.

Quins productes es veuen afectats pel low cost

És més fàcil aplicar el low cost a productes que estan en mercats en els que el principal element per competir és el preu. Són béns i serveis que no estan diferenciats i, per aquest motiu, els compradors tendeixen a comprar els més barats.

Hi ha d'altres productes que estan diferenciats per una marca, un disseny, una qualitat,... En aquests mercats el preu no és tant important perquè el comprador està disposat a pagar més per tenir un producte diferent: de més qualitat, de més durada, de millor disseny,...

La tendència del low cost s'està generalitzant degut a la falta actual de demanda, i s'estén també a mercats, com els de la roba de marca, electrodomèstics..., que fins ara tenien productes diferenciats i no competien en preus.

Com aconsegueixen baixar els preus, les empreses ?

En l'actual model, basat en el low cost, la única manera en la que les empreses poden aconseguir baixar els preus és disminuint els seus costos en relació a la quantitat produida.

Poden utilitzar materials de menor qualitat, poden comprar en països amb menors costos laborals i poden aprofitar la precarització del mercat laboral, reduint els salaris. I aquest, per desgràcia, és el camí que estan fent servir generalment les empreses

Seria fantàstic que la baixada de preus no es basés en l'abaratiment dels factors productius sinó en l'augment de la productivitat. Una millor maquinària, una millor formació... permetria incrementar la producció i que, com a conseqüència, els productes sortissin més barats, sense disminuir la seva qualitat.

Conseqüències del low cost

En realitat, doncs, aquests productes que comprem més barats, son de pitjor qualitat, amb la qual cosa els productes tenen una menor durada. Un exemple clar és que cada vegada duren menys els electrodomèstics fruit d'una obsolescència programada. En pocs anys aquell rentavaixelles més barat s'haurà de renovar perquè està fet amb pitjors materials. El low cost no permet que els avanços tecnològics s'apliquin a fer béns i serveis amb una major durada.

Els treballadors que, inicialment, poden comprar més productes, gràcies al low cost, s'han trobat amb que el low cost també s'ha aplicat als seus salaris.

La recerca d'una major competitivitat, mal entesa, ha justificat la precarització del mercat laboral quan, en realitat, fer pitjors productes no és sinònim de millor competitivitat. La competitivitat sols es millora realment amb increments reals de productivitat, basada en increments de producció o en disminució de costos laborals, deguda a una millor utilització del factor treball, i mai en retallades de salaris.

El low cost també està afectant l'economia a nivell macroeconòmic. El consum privat no creix per la disminució de salaris, per la inseguretat laboral derivada de la temporalitat dels contractes i de l'alt nivell d'atur existent.

Les empreses a les que beneficiava a nivell microeconòmic la precarització amb la rebaixa de salaris, es troben que aquests treballadors no tenen renda suficient per comprar els seus productes. Els falta demanda.

El low cost, un model perniciós

Perniciós pel medi ambient perquè es produeix massa articles que no duren i es llencen, incrementen els residus i la contaminació.

Perniciós per a l'economia perquè la falta de demanda no permet el creixement del consum, els empresaris no inverteixen i baixa l'activitat econòmica, el PIB (vegeu, però el PIB no és una bona mesura del creixement econòmic sostenible), i disminueix la recaptació fiscal.

Perniciós socialment perquè la manca de creixement no permet crear ocupació i es manté un alt nivell d'atur i més diferències de renda. La poca recaptació fiscal també té conseqüències en les retallades de l'Estat del Benestar.

Alternatives al model basat en el low cost

El low cost que, inicialment, pot semblar que afavoreix als agents econòmics (consumidors, empreses...), en realitat, no sols perjudica globalment la societat - econòmicament, socialment i ecològicament-, sinó que totes les persones també en surten perjudicades individualment.

Quan comprem productes low cost, estem ajudant a retallar les prestacions socials, provoquem atur i fomentem la contaminació.

S'hauria de partir d'un model basat en la qualitat, la durabilitat dels productes, la producció per encàrrec (la tecnologia actual ho permet)), ... i en replantejar-se el concepte de creixement i optar pel repartiment del treball.

Tenim que desaprendre

Animeu-vos a criticar les entrades, a proposar nous prejudicis per al seu anàlisi i nous temes per a petits comprimits o per a tractar amb més profunditat. Gràcies

Prejuicio FALSO!: El low cost es positivo

Comprimidos de 3conomía de izquierda

Prejuicios económicos

Existen un conjunto de creencias, repetidas continuamente, que son aceptadas como ciertas pero que en realidad no superan un análisis detenido. Son prejuicios que condicionan nuestra manera de pensar y que hemos de desaprender si queremos plantear una política económica de izquierdas.

Prejuicio:

El low cost es positivo FALSO!

Resumen:

El low cost que, inicialmente, puede parecer que favorece a los agentes económicos (consumidores, empresas...), en realidad, no solo perjudica de forma global a la sociedad a nivel económico, social y ecológico, sino que también perjudica todas les persones de forma individual.

El low cost parece bueno para el individuo

El concepto low cost nos permite coger vuelos más baratos, recibir servicios más asequibles (depilación, implantes dentales,...) y comprar productos a un mejor de precio.

El concepto low cost se está generalizando a partir de: aulets, tiendas de todo a .., rebajas continuas – fuera de temporada -, venta on line,...

A cada uno de nosotros le parece, a priori, que le beneficia el low cost pero, en realidad, veremos que, cuando este concepto se generaliza, fomenta un modelo económico muy negativo, como argumentaré a continuación.

¿Qué productos se ven afectados por el low cost?

Es más fácil aplicar el low cost a productos que están en mercados en los que el principal elemento para competir es el precio. Son bienes y servicios que no están diferenciados y, por este motivo, los compradores tienden a comprar los más baratos.

Existen otros productos que están diferenciados por una marca, un diseño, una cualidad,... En estos mercados el precio no es tan importante porqué el comprador está dispuesto a pagar más para tener un producto diferente: de mas calidad, de más duración, de mejor diseño,...

La tendencia del low cost se está generalizando debido a la falta actual de demanda y se extiende también a mercados, como los de la ropa de marca, electrodomésticos..., que hasta ahora tenían productos diferenciados y que no competían básicamente en precios.

¿Como consiguen bajar los precios, las empresas ?

En el actual modelo, basado en el low cost, la única manera en la que las empresas pueden conseguir bajar los precios es disminuyendo sus costos en relación a la cantidad producida..

Pueden utilizar materiales de menor calidad, pueden comprar en países con menores costos laborales y pueden aprovechar la precarización del mercado laboral, reduciendo los salarios. I éste, por desgracia, es el camino que están usando generalmente las empresas:

Seria fantástico que la bajada de precios no se basase en el abaratamiento de los factores productivos sino en el aumento de la productividad. Una mejor maquinaria, una mejor formación... permitirían incrementar la producción y que, como consecuencia, los productos resultasen más baratos, sin disminuir su calidad.

Consecuencias del low cost

En realidad, pues, los productos que compramos más baratos, son de peor calidad, con lo que los productos tienen una menor duración. Un ejemplo claro es que cada vez duran menos los electrodomésticos fruto de una obsolescencia programada. En pocos años aquel lavaplatos más barato se tendrá que renovar porqué está hecho con peores materiales. El low cost no permite que los avances tecnológicos se apliquen en hacer bienes y servicios con mayor duración.

Los trabajadores que, inicialmente, pueden comprar más productos, gracias al low cost, se han encontrado con que el low cost también se ha aplicado a sus salarios.

La búsqueda de una mayor competitividad, mal entendida, ha justificado la precarización del mercado laboral cuando, en realidad, hacer peores productos no es sinónimo de mejor competitividad. La competitividad solo se mejora realmente con incrementos reales de productividad, basada en incrementos de producción o en disminución de costos laborales, debida a una mejor utilización del factor trabajo, y nunca en recortes de salarios.

El low cost también está afectando la economía a nivel macroeconómico. El consumo privado no crece por la disminución de salarios y por la inseguridad laboral derivada de la temporalidad de los contratos y el alto nivel de paro existente.

Las empresas a les que beneficiaba a nivel microeconómico la precarización con la rebaja de salarios, se encuentran con que estos trabajadores no tienen renta suficiente para comprar sus productos. Les falta demanda.

El low cost, un modelo pernicioso

Pernicioso para el medio ambiente porqué se produce demasiados artículos que no duran y que se tiran, incrementando los residuos y la contaminación.

Pernicioso para la economía porqué la falta de demanda no permite el crecimiento del consumo, los empresarios no invierten y baja la actividad económica y la recaudación fiscal.

Pernicioso socialmente porqué la falta de crecimiento no permite crear ocupación, se mantiene un alto nivel de paro y más diferencias de renda. La poca recaudación fiscal también tiene consecuencias en los recortes del Estado del Bienestar.

Alternativas al modelo basado en el low cost

El low cost que, inicialmente, puede parecer que favorece a los agentes económicos (consumidores, empresas...), en realidad, no solo perjudica de forma global la sociedad – des de las perspectivas económica, social y ecológica-, sino que todas las personas también salen perjudicadas individualmente.

Cuando compramos productos low cost, estamos ayudando a recortar las prestaciones sociales, provocamos paro y fomentamos la contaminación.

Se tendría que partir de un modelo basado en la calidad, la durabilidad de los productos, la producción por encargo (la tecnología actual lo permite), ... y en replantearse el concepto de crecimiento y optar por el reparto del trabajo.

Tenemos que desaprender

Animaros a criticar las entradas, a proponer nuevos prejuicios para su análisis y nuevos temas para pequeños comprimidos o para tratar en más profundidad. Gracias