L’ esquerra: òrfena d’un ideal

Mentre existia la URSS -l’anomenat socialisme real-, l’esquerra revolucionària tenia una referència, segurament amb molts aspectes criticables, però era un sistema econòmic alternatiu amb els mitjans de producció propietat de l’estat. Per a la dreta era una alternativa, un perill per al seu sistema econòmic capitalista, basat en la propietat privada. També existia l’anomenat socialisme democràtic -socialdemocràcia- que, sense posar en qüestió el capitalisme, duia a terme polítiques que, mitjançant un major pes de l’estat en l’economia milloraven l’equitat a la societat.

Ara, després del triomf dels valors neoliberals, l’esquerra revolucionària no té cap referent, ni real ni teòric, i la socialdemocràcia aspira únicament a gestionar el capitalisme amb una cara més amable que la dreta.

L’esquerra transformadora basa el seu discurs en la crítica d’aspectes concrets del sistema (pobresa , desnonaments, augment de les diferències de renda…), aportant solucions a problemes concrets, però sense tenir un model, un ideal a llarg termini que serveixi de referència a militants, simpatitzants i societat en general. Si existeix algun ideal que s’adapti a la realitat actual i que sigui capaç d’aglutinar la majoria de persones, no el conec.

Sense una ideologia, sense un ideal a llarg termini, compartit per molta gent, no es pot dissenyar cap full de ruta, ni poden ser creïbles les propostes d’esquerra per a la ciutadania.